Skip to main content

Full text of "Textes catalans avec leur transcription phonétique, précédés d'un aperçu sur les sons du catalan. Ordenats i publicants per Pere Barnils"

See other formats


!    Ai 


»4r 


TEXTES  CATALANS 

AVEC   LEUR 

TRANSCRIPTION  PHONÉTIQUE 


1 


J.  ARTEAGA  PEREIRA 
(1846-1913) 


BIBLIOTEGA    FILOLOGIGA 

DE   L'INSTITUT    DE    LA    LLENGUA    CATALANA 


TEXTES  CATALANS 

AVEC  LEUR 

TRANSCRIPTION  PHONÉTIQUE 

PRÉCÉDÉS  D'UN  APERÇU  SUR  LES  SONS  DU  CATALAN 
PAR 

J.    ARTEAGA     PEREIRA 

ORDENATS  I   PUBLICATS 
PER 

Pere    BARNILS  )  Gio\ 


BARCELONA  ^<^  ■    ^ 


INSTITUT   D'ESTUDIS   CATALANS 

PALAU    DE    LA    DIPUTACIÔ 

MCMXV 


\ ,'     '  '  /  ^. 


PC 
Ml 


TiPOGRAFiA  L'AvENç  :  Masso,  Casas  &  C  :  Rambla  de  Catalunta,  2^ 


( 


Feia  anys  que  l'eminent  foneticista  Josep  M.*  Arteaga  i 
Pereira  treballava  en  la  confecciô  d'una  fonètica  catalana. 
Aquesta  havia  de  constar  de  dues  parts  :  un  estudi  complet  dels 
sons  actuals  del  català  i  una  coMecciô  de  textos  catalans  amb 
llur  transcripciô  fonètica.  La  mort  el  sorprengué  quan,  enllestida 
completament  la  segona  part,  havia  tôt  just  començat  a  treballar 
en  la  redacciô  definitiva  de  la  primera.  Perô  aixô,  que  fa  que 
l'obra  pôstuma  del  Sr.  Arteaga  no  pugui  en  rigor  titular-se  una 
fonètica  catalana,  no  treu  cap  valor  a  la  part  que  ell  mateix 
considerava  com  la  principal  de  la  seva  obra  :  la  rica  coMecciô 
de  transcripcions  fonètiques,  fêta  amb  un  seny  i  una  cura  impon- 
dérables. Encara  que  l'autor  no  ens  bagués  debcat  sinô  aquesta 
coMecciô  de  transcripcions,  la  seva  obra  hauria  ofert  un  interès 
prou  gran  perquè  l'Institut  de  la  Llengua  Catalana  es  decidis  a 
publicar-la;  perô,  per  ventura,  hi  ha  pogut  afegir  encara,  apro- 
fitant  les  nombroses  notes  sobre  fonètica  catalana  trobades  entre 
cls  papers  de  l'autor,  una  exposiciô  sistemàtica  dels  sons  catalans, 
la  quai,  incompleta  i  tôt,  ha  d'ajudar  eficaçment  a  una  major 
inteMigencia  de  les  transcripcions. 

Dificultats  d'ordre  material  i  el  desig  de  donar  la  mes  gran 
unitat  possible  a  les  sèves  publicacions,  han  déterminât  l'Institut 
a  canviar  el  sistema  de  transcripciô  del  Sr.  Arteaga  per  l'adop- 
tât en  la  Biblioteca  Filolôgica  i  en  el  Butlletî  de  Dialecto- 
LOGfA  CATALANA.  Aquest  canvi,  que  s'ha  fet  amb  el  consentiment 
dels  hereus  del  Sr.  Arteaga,  no  ha  introduit  cap  modificaciô 


-  6 


que  pogués  afectar  el  fons  del  manuscrit,  no  consistint  en  altra 
cosa  que  en  una  mera  substituciô  de  signes,  fêta  segons  la  taula 
adjunta: 


Atteaga        Institut 


ï 

» 

i 

i 

1 

i 

e 

f 

a 

e 

ë 

e 

£ 

f 

£ 

é 

B 

f 

A 

a 

â 

a 

a 

9 

9 

9 

a 

a 

0 

Ç 

û 

0 

o 

0 

Ô 

0 

à 

ô 

se 

œ 

Arteaga 

Institut 

U 

(* 

Û 

V 

u 

V 

p 

p 

b 

b 

t 

t 

ts 

t 

tts 

n 

d 

d 

dz 

4 

ddz 

44 

k 

k 

g 

g 

1? 

h 

f 

/ 

V 

V 

à 

d 

s 

s 

z 

z 

/ 

e 

Arteaga 

Institut 

3 

; 

) 

y 

? 

g 

w 

w 

m 

m 

M 

n 

n 

n 

jv 

n 

f\ 

n 

^ 

V 

rr 

f 

t 

4 

r 

r 

J 

r 

X 

1 

1 

t 

c/ 

é 

ce/ 

éê 

D3 

1 

DD3 

1î 

Observacions.  —  Les  vocals  nasals  porten  el  signe  conegut  " 
al  damunt. 

L'accent  ('),  segons  indicaciô  del  Sr.  Arteaga,  es  solament 
empleat  lia  on  la  paraula  el  réclama  per  la  seva  tonicitat  especial 
o  per  la  seva  posiciô  dintre  la  frase.  En  els  exemples  on  s'han  de 
notar  dos  accents  (en  el  manuscrit  '  i  "),  ens  valem  per  a  l'accent 
principal  de  l'agut  (')  i  per  al  secundari  del  greu  ('  ). 

El  signe  t  indica  una  articulaciô  menys  forta  o  mes  oberta, 
i  el  signe  i,  una  articulaciô  mes  forta  o  mes  tancada;  el  signe  >- 


indica  una  articulaciô  mes  endavant,  i  el  signe  -i,  una  articulaciô 
mes  endarrera;  perô,  en  les  transcripcions,  es  fêta  ordinariament 
omissiô  d'aquests  signes. 

Els  signes  (•)  i  (:)  posats  darrera  una  vocal,  indiquen  que 
aquesta  es  llarga  en  un  grau  menys  o  mes  gran. 

El  diacritic  (o)  es  empleat  pel  Sr.  Arteaga  per  indicar  que 
una  consonant  nasal,  una  consonant  latéral  o  una  r  es  sorda  en 
Hoc  de  sonora  com  d'ordinari.  Per  dificultats  tipogràfiques  hem 
omès  aquest  diacritic;  perô  el  Icctor  es  advertit  que  l'autor  l'em- 
plea  segulnt  invariablement  la  segiient  régla  :  les  dites  consonants 
van  marcades  amb  el  diacritic  (o)  sempre  que  es  troben  immedia- 
tament  seguides  o  precedides  d'una  consonant  sorda  (k,  k,  t,  p, 
e.  s,  f). 


I.    Définition  et  classification  des  sons 


A.  —  Voyelles 

En  prononçant  les  voyelles,  la  langue  exécute  des  mouvements 
de  deux  sortes  :  en  arrière  ou  en  avant,  en  haut  ou  en  bas. 
Les  mouvements  en  arrière  produisent  les  voyelles  postérieures. 
Elles  sont  formées  par  la  partie  postérieure  du  dos  de  la  langue 
ou  par  la  racine  de  cet  organe.  Les  mouvements  en  avant  pro- 
duisent les  voyelles  prélinguales  ou  prépalatales.  Elles  sont 
formées  par  la  partie  antérieure  du  dos  de  la  langue.  Mais  il  en 
existe  une  autre  espèce  :  les  voyelles  neutres,  appelées  mixtes 
(ou  vélopalatales)  par  M.  Sweet,  mi-linguales  (ou  supra- 
palatales)  par  M.  Jespersen.  Normalement  elles  sont  formées 
par  le  travers  moyen  du  dos  de  la  langue  se  levant  vers  la  voûte 
du  palais.  C'est  l'opinion  des  MM.  Techmer,  Storm,  Sievers, 
Western  et  Jespersen. 

Les  mouvements  de  la  langue  en  haut  ou  en  bas  déterminent 
des  rapprochements  variés  par  rapport  au  palais  dur  et  au  voile 
du  palais.  Ainsi,  pour  la  production  de  Vi  français  de  fil  la  langue 
se  lève  et  se  rapproche  du  palais  dur  autant  qu'il  est  possible  de  le 
faire  sans  originer  un  frottement;  pour  l'e  catalan  de  vell  'vieux' 
la  langue  reste  plus  basse  et  pour  l'a  anglais  de  man,  elle  descend 
autant  que  possible  sans  perdre  pourtant  son  caractère  de  voyelle 
prépalatale.  L'î  français  de  fil  formé  au  moyen  d'une  articulation 
retrécie,  est  une  voyelle  étroite;  l'e  catalan  de  bel  dont  l'articu- 
lation n'est  ni  trop  retrécie  ni  trop  relâchée,  est  une  voyelle  mo- 
yenne; l'a  anglais  de  man  est  une  voyelle  ample  parce  que 
son  articulation  est  ample.  Dans  la  série  des  voyelles  post-lin- 
guales ou  vélaires  et  neutres,  il  y  a  les  mêmes  degrés  d'ar- 
ticulation. 


—   10   — 

Nous  avons  donc  neuf  voyelles: 

post-linguale  étroite  neutre  étroite  prélinguale  étroite 

post-linguale  moyenne      neutre  moyenne      prélinguale  moyenne 
post-linguale  ample  neutre  ample  prélinguale  ample 

Chacune  des  voyelles  que  nous  venons  d'énumerer  peut  être 
tendue  ou  relâchée.  Quand  nous  prononçons  une  voyelle  ten- 
due, la  région  de  la  langue  en  articulation  se  renfle,  devient  ten- 
due et  plus  convexe;  quand  nous  prononçons  la  voyelle  correspon- 
dante relâchée,  la  langue  s'incline  légèrement  sans  perdre  pourtant 
grand  chose  de  sa  flexibilité.  C'est  par  la  force  et  le  caractère  de 
l'articulation  que  les  voyelles  tendues  et  relâchées  constituent 
deux  séries  différentes.  De  Vç  catalan  de  s^l  'ciel'  nous  pouvons 
monter  graduellement  jusqu'  à  l'e  de  bel  'vieux'  et  jusqu'  à  Yi  du 
castillan;  si  la  langue  conserve  toujours  la  tension  et  la  convexité 
caractéristiques  des  voyelles  tendues,  nous  n'entendrons  ni  l'e  du 
castillan,  ni  1'/  du  catalan.  A  partir  de  1'/  catalan  nous  pouvons 
descendre  graduellement  jusqu'  à  l'e  du  castillan  et  même  jusqu'  à 
l'tE  anglais  demœn  'homme';  si  la  langue  conserve  toujours  la  flexi- 
bilité relative  et  son  inclination  légère  caractéristiques  des  voyelles 
relâchées,  nous  n'entendrons  ni  l'e  ni  l'e  tendues  du  catalan. 

D'après  cela  nous  constatons  trois  séries  de  voyelles  tendues 
et  trois  séries  de  voyelles  relâchées  et  dans  chaque  série  une 
voyelle  étroite,  une  voyelle  moyenne  et  une  voyelle  ample. 
Ce  sont  les  dix-huit  voyelles  produites  sans  arrondir  les  lèvres 
(sans  labialisation).  Quand  nous  prononçons  ces  voyelles,  les  lèvres 
qui  se  trouvent  en  position  neutrale  (parfois  vers  le  dedans  de  la 
bouche)  laissent  une  ouverture  en  fente.  Elle  est  normalement 
étroite,  moyenne  ou  ample  selon  que  les  voyelles  sont  étroi- 
tes, moyennes  ou  amples.  Si,  en  conservant  la  position  de  la 
langue  pour  les  voyelles  énumérées,  on  arrondit  les  lèvres,  nous 
obtenons  la  série  des  voyelles  labialisces. 

Quand  nous  passons  d'une  voyelle  antérieure  étroite  aux 
voyelles  moyenne  et  ample  correspondantes,  la  langue  non  seule- 
ment s'abaisse  et  le  rétrécissement  s'élargit,  mais  en  général  elle 
recule  un  peu  et  l'articulation  a  lieu  plus  en  arrière.' 

I.  En  l'exposiciô  segûent  reunim  solament  aquells  fonemes  que  en 
el  manuscrit  de   l'autor  son  donats  com  a   normals  dcl  català. 


—  II  — 

1.  —  y.  Voyelle  prépalatale  relâchée.  —  C'est  l'y 
anglais  de  y^s  yes  'oui',  yuw  you  'vous'.  — ■  Cette  voyelle  a 
le  caractère  de  tendue  dans  le  castillan,  yo  yo  yermo  yermo 
yelo  hielo  et  dans  le  français,  krçyç  crayon  kayu  caillou.  Elle 
est  sourde  dans  jyç:r  fier. 

2.  —  j.  Voyelle  prélinguale  étroite  relâchée. — C'est 
\'i  bref  de  l'allemand  dans  tic  Tisch  'table',  bitçn  bitten  'prier'  et 
Vi  bref  de  l'anglais  fit  pit  'creux'. 

3.  —  f.  Voyelle  prélinguale  moyenne  tendue.. —  C'est 
\'e  fermé  du  français  ble  blé,  \'e  long  de  l'allemand  zç  See  'lac'  et 
\'e  fermé  de  l'itaUen  ve:ro  vero. 

4.  —  e.  Voir  II,  A,  a. 

5.  —  ç.  Voyelle  prélinguale  ample  tendue.  —  C'est 
\'e  ouveil  du  français,  bref  dans  syçl  ciel,  long  dans  iç:r  terre 
et  le  même  son  de  l'italien,  bello  bello. 

6.  —  CE.  Voyelle  prélinguale  ample  relâchée. — C'est 
Va  bref  (?)  anglais  de  mœn  man  'homme'. 

7.  —  f.  Voyelle  mi-linguale  neutre  ample  relâchée. 
—  C'est  le  son  des  deux  a  portugais  de  kémi  cama;  celui  de  l'o 
anglais  de  mçôs  mouth  'bouche',  keô  caw  'vache'. 

8.  —  9.  Voyelle  mi-linguale  neutre  moyenne  relâ- 
chée. —  C'est  le  son  de  \'e,  a  et  0  atones  de  l'anglais  bçta  better 
'mieux',  abçônd  abound  'abonder',  wutmn  woman  'femme',  wizdam 
wisdom  'sagesse'. 

9- — «•  Voyelle  post-linguale  moyenne  relâchée. — 
C'est  l'a  long  anglais  de  ]a:i9  father  'père';  l'unique  a  allemand 
de  la  prononciation  de  théâtre;  l'a  normal  italien  et  castillan  et 
Va  tonique  normal  du  portugais. 

10.  —  a.  Voyelle  post-linguale  ample  relâchée.  —  C'est 
l'a  grave  du  français,  long  dans  a:m  âme,  bref  dans  k^  cas. 


—   12    — 

11.  —  0.  Voyelle  post-linguale  ample  labiale  relâ- 
chée. —  C'est  Vo  bref  anglais  de  sorit  sorry  'triste',  bodh  body 
'corps'. 

12.  —  ç.  Voyelle  post-linguale  ample  labiale  ten- 
due. —  C'est  le  son  de  \'a  anglais  de  ç-.l  ail  'tout'  et  celui  de  aw 
dans  lo  law  'loi';  \'o  ouvert  de  l'italien  kn:re  core  et  \'o  ouvert 
long  du  français  a:r  or. 

13.  —  0.  Voyelle  post-linguale  labiale  ample  mo- 
yenne. 

14.  — ç.  Voyelle  post-linguale  labiale  moyenne  ten- 
due. —  C'est  \'o  fermé  du  français,  bref  dans  dç  dos,  bo  beau, 
long  dans  ro:z  rose,  eo:z  chose;  \'o  long  de  l'allemand  dans  zo:n 
Sohn  'fils'  et  \'o  fermé  de  l'italien  so:le  sole. 

15-  —  V-  Voyelle  post-linguale  étroite  labiale  relâ- 
chée. —  C'est  I'm  bref  anglais  de  pi,it  put  'mettre'  et  Vu  bref 
allemand  de  muter  Mutter  'mère'. 

16.  —  w.  Voyelle  fricative  vélaire  relâchée  arron- 
die.—  C'est  le  w  anglais  de  wçl  well  'bien',  wo:t9  water  'eau'. 
Cette  voyelle  a  le  caractère  de  tendue  dans  le  français,  wazo 
oiseau,  nwa:r  noir,  Iwç  loin,  wi  oui,  mwçt  mouette  et  dans  le  cas- 
tillan, wérto  huerto,  awekdr  ahuecar.  Elle  est  sourde  dans  le  fran- 
çais frwa  froid,  cwa:zi:r  choisir,  swç  soin,  swete  souhaiter,  â.fwi:r 
enfouir. 

B.  —  Consonnes 

On  distingue  d'habitude  les  consonnes  d'après  leur  durée, 
leur  nature  phonique,  la  forme  et  le  degré  de  leur  articulation,  les 
organes  articulateurs  et  le  lieu  d'articulation.  Elles  sont  donc: 

a)  momentanées  ou  continues  (prolongeables);  h)  sonores 
ou  sourdes;  c)  plosives,  glissantes,  roulées,  fricatives,  latérales, 
nasales;  d)  laryngales,  faryngales;  e)  uvulaires,  vélaires,  me- 
diopalatales,  prépalatales,  gingivales,  dentales;  f)  dentilabiales, 
bilabiales. 


—  13  — 

Consonnes  nasales.  —  Le  voile  du  palais  s'aplatit  et  les  ori- 
fices postérieurs  des  fosses  nasales  restent  ouverts  :  le  courant 
d'air  expiré  s'écoule  par  les  fosses  nasales  et  les  orifices  moyens 
et  par  les  cavités  et  les  orifices  antérieurs  du  nez.  Chaque  ordre 
possède  une  articulation  orale  propre  (vélaire,  suprapalatale,  pré- 
palatale, dentale,  dentilabiale  ou  bilabiale)  qui  le  distingue  des 
autres.  En  général  l'articulation  orale  est  occlusive;  mais  dans  la 
prononciation  normale  du  catalan,  du  majorquin,  de  l'italien,  du 
castillan  et,  d'après  M.  Lenz,  du  castillan  du  Chili,  quand  la  con- 
sonne nasale  se  trouve  à  l'intérieur  du  mot  ou  à  la  fin  d'un  mot 
proclitique  suivie  d'une  consonne  fricative  du  même  ordre,  la 
consonne  nasale  se  produit  avec  l'articulation  orale  constrictive 
propre  de  la  consonne  fricative  homorganique.  La  nasale  dentila- 
biale qu'on  ne  trouve  guère  que  devant  /  et  v,  est  formée  tou- 
jours avec  articulation  orale  constrictive. 

1.  —  g.  Consonne  plosive  vélaire  sonore.  —  Le  fond 
de  la  langue  forme  occlusion  avec  le  palais  mou  (voile  du  palais): 
g,  gu  français  de  gà:g  gangue;  g  italien  de  gç:ra  gora,  l(ggo 
leggo.  gi-  :  gu  français  de  ge  gué;  gh  italien  de  grro  ghiro,  aggin- 
dd'r9  agghindare. 

2.  —  k.  Consonne  plosive  vélaire  sourde.  —  Même 
articulation  que  g  :  c,  qu  français  de  kalk  calque;  c  italien  de 
kokka  cocca.  k*-  :  qu  français  de  ki  qui;  ch  italien  de  kikkera 
chichera. 

3-  — g-  Consonne  plosive  palatale  sonore.  —  La  par- 
tie moyenne  du  dos  de  la  langue  forme  occlusion  avec  la  voûte 
du  palais  dur  :  gh  italien  de  gyfra,  ghiera,  muggyo  mugghio. 

4.  —  k.  Consonne  plosive  palatale  sourde.  —  Même 
articulation  que  g  :  ch  italien  de  hya've  chiave,  çkkyo  occhio. 

5.  —  d.  Consonne  plosive  gingivale  (ou  dentale)  so- 
nore. —  La  pointe  de  la  langue,  ou  la  partie  antérieure  du  dos 
de  la  langue  forme  occlusion,  ou  avec  le  rebord  interne  des  gen- 
cives supérieures,  ou  avec  la  paroi  interne  des  incisives  supérieu- 


—  14  — 

res,  ou  encore  s' appuyant  contre  les  deux  arcades  dentaires  res- 
serrées. C'est  le  d  français  de  dç:d  dinde;  le  d  italien  de  dwre 
dare,  addio  addio. 

6.  —  t.  Consonne  plosive  gingivale  (ou  dentale) 
sourde.  —  Même  articulation  que  d.  C'est  le  t  français  de  tq:t 
tante;  le  /  italien  de  tutto  tutto. 

7.  —  b.  Consonne  bilabiale  plosive  sonore.  —  Les 
lèvres  forment  occlusion  l'un  contre  l'autre.  C'est  le  b  français 
de  barb  barbe;  le  b  italien  de  babbo  babbo. 

8.  —  f.  Consonne  plosive  bilabiale  sourde. — Même 
articulation  que  b.  C'est  le  p  français  de  piilp  pulpe;  le  p  italien 
de  pappa  pappa. 

9.  —  À.  Consonne  glissante  gingivale  (ou  dentale) 
sonore.  —  La  pointe  de  la  langue  se  lève  et  glisse  contre  le  re- 
bord interne  des  gencives  supérieures.  C'est  Yr  castillan  de  kuM 
cara,  bioma  broma. 

Pour  la  consonne  glissante  gingivale  ou  dentale  sourde  (l'f 
castillan  de  fAÏo  frio)  qui  a  la  même  articulation  que  Vx  sonore, 
voyez  p.  7. 

10.  —  r.  Consonne  roulée  gingivale  (ou  dentale) 
sonore.  —  La  pointe  de  la  langue  se  lève  un  peu  et  vibre  contre 
le  rebord  interne  des  gencives  supérieures.  C'est  \'r  castillan 
de  tarde  tarde;  le  r,  rr  français  de  rhr  rire,  nu  kirrç  nous  courons, 
te:r  terre,  r  long  (r)  :  Vr,  n  castillans  de  foro  rorro;  Vrr  français  de 
nu  kurç  nous  courrons. 

Pour  la  consonne  roulée  gingivale  ou  dentale  sourde  (l'y  cas- 
tillan de  garfo  garzo,  ber  ver,  \'r  français  de  kiidr  coudre,  ci-.tr 
âtre)  qui  a  la  même  articulation  que  Vr  sonore  voyez  p.  7. 

11.  —  g.  Consonne  fricative  vélaire  sonore.  —  Le 
fond  du  dos  de  la  langue  s'articule  avec  le  voile  du  palais.  C'est 
le  g  allemand  de  va:g9n  Wagen  'voiture'  variante  de  prononcia- 
tion au  lieu  de  g;  le  g  castillan  de  Inego  luego.  g*-  :  gu  castillan  de 
segîr  seguir. 


—  15  — 

12.  —  /.  Consonne  prépalatale  sifflante  sonore.  — 
La  partie  antérieure  du  dos  de  la  langue  s'articule  avec  la  moitié 
inférieure  de  la  concavité  du  palais  dur. 

13.  —  £.  Consonne  prépalatale  sifflante  sourde.  — 
Même  articulation  que  /. 

14.  —  R.  Consonne  glissante  gingivale  (ou  dentale) 
sonore.  —  La  langue  recule  en  arrière,  la  pointe  se  levant  vers 
le  rebord  interne  des  gencives  supérieures  ou  un  peu  plus  au- 
dessus,  mais  sans  produire  de  vibrations.  La  partie  antérieure 
du  dos  de  la  langue  forme  une  petite  cavité. 

15.  —  z.  Consonne  sifflante  dentale  sonore.  —  La 
pointe  de  la  langue  ou  une  partie  du  devant  de  son  dos  proche  de 
la  pointe,  s'articule  avec  la  face  interne  des  dents  supérieures 
ou  avec  le  rebord  intérieur  de  leurs  gencives.  L's  castillan  de 
tnuzgo  musgo,  dezde  desde,  izla  isla,  fxezno  fresno,  est  un  z-i. 

16.  —  s.  Consonne  sifflante  dentale  sourde.  —  Même 
articulation  que  z.  L's  normal  du  castillan  est  un  s  h. 

17.  —  d.  Consonne  fricative  dentale  sonore.  —  La 
pointe  de  la  langue  s'articule  contre  les  deux  files  de  dents  ou 
seulement  contre  la  face  interne  des  incisives  supérieures.  C'est 
le  th  anglais  de  fa:dj  father  'père'  et  le  d  castillan  a  la  fin  du  mot 
(quand  il  ne  devient  pas  muet). 

18. —  V.  Consonne  fricative  dentilabiale  sonore.  — 
Le  lèvre  inférieur  s'articule  avec  les  incisives  supérieures.  L'air 
s'écoule  parmi  les  dents  et  les  lèvres  et  par  les  fentes  minces  des 
dents.  C'est  le  v  normal  du  français  :  viwâ  vivant. 

19.  —  /.  Consonne  fricative  dentilabiale  sourde.  — 
Même  articulation  que  v.  C'est  1'/  normal. 

20.  — i.  Consonne  fricative  bilabiale  sonore.  —  Les 
lèvres  s'articulent  l'une  avec  l'autre.  Il  reste  parmi  elles  une  sorte 


—  Io- 
de fente  tout  du  long.  C'est  le  ô  et  le  u  castillans  dans  les  mêmes 
cas  du  catalan. 

21.  —  /.  Consonne  latérale  prépalatale  sonore.  — 
La  partie  antérieure  du  dos  de  la  langue  touche  la  région  con- 
cave du  palais  dur. 

Pour  la  consonne  latérale  prépalatale  sourde  qui  a  la  même 
articulation  que  /  sonore,  voyez  p.  7. 

22.  —  /.  Consonne  vélaire  latérale  sonore.  —  La 
pointe  de  la  langue  touche  le  rebord  interne  des  gencives  supé- 
rieures ou  la  région  concave  du  palais  dur;  le  devant  du  dos 
de  la  langue  forme  un  creux  et  le  fond  se  rapproche  du  voile  du 
palais  de  même  que  pour  la  voyelle  m. 

Pour  la  consonne  vélaire  latérale  sourde  qui  a  la  même 
articulation  que  /  sonore  voyez  p.  7. 

23.  —  n.  Consonne  nasale  vélaire  sonore.  —  Le  fond 
du  dos  de  la  langue  articule  contre  le  palais  mou  (voile  du  palais). 
—  Dans  les  langues  germaniques  on  rencontre  cette  consonne 
qu'on  écrit  ng,  non  seulement  à  la  fin  du  mot,  mais  encore  devant 
une  voyelle  appartenant  à  un  suffixe.  Exemples  allemands  :  zan 
sang;  zinen  singen  'chanter';  anglais  :  siiï  sing  'chanter',  sii'w  o  siûjx 
singer  'chanteur'.  Le  g  suédois  de  ganna  gagna  'utiliser',  rsnna 
régna  'pleuvoir'  sonne  comme  en  catalan.  Voj'ez  II,  D. 

Pour  la  consonne  nasale  vélaire  sourde  (le  n  castillan  de  enxùto 
enjuto,  fanxar  zanjar,  ânxel  ângel,  finxlr  fingir)  qui  a  la  même 
articulation  que  n  sonore,  voyez,  p.  7. 

24.  —  if.  Voir  p.  25. 
Pour  9  sourde,  voyez  p.  7. 

25.  —  tf.  Consonne  nasale  prépalatale  sonore. —  La 
partie  antérieure  du  dos  de  la  langue,  ou  le  dessous  de  la  pointe 
de  cet  organe,  articule  contre  la  région  concave  du  palais  dur. 

Pour  la  consonne  nasale  prépalatale  sourde  qui  a  la  même 
articulation  que  u  sonore,  voyez  p.  7. 


—  17  — 

26. — M.  Consonne  nasale  dentale  sonore.  —  La  poin- 
te de  la  langue  ou  le  devant  du  dos  de  la  langue,  articule  ou  con- 
tre le  rebord  interne  des  gencives  supérieures,  ou  contre  la  face 
interne  des  incisives  supérieures,  ou  contre  les  arcades  dentaires. 

Pour  la  consonne  nasale  dentale  sourde  qui  a  la  même  arti- 
culation que  n  sonore,  voyez  p.  7. 

27.  —  tn.  Consonne  nasale  dentilabiale  sonore. — La 
lèvre  inférieure  articule  contre  les  dents  supérieures.  —  C'est  Vn 
italien  à'iptvidire  inviare,  itnvçrno  inverno. 

D'après  M.  Storm  on  constate  cet  tn  dans  le  norvégien; 
M.  Jespersen  le  trouve  dans  les  langues  Scandinaves,  dans  l'alle- 
mand et  l'anglais;  M.  Lenz,  allemand,  le  prononce  lui  même,  et 
M.  Balassa  le  considère  comme  un  son  normal  pour  le  parler 
magyar,  dans  les  mêmes  circonstances  qu'il  est  employé  dans  le 
catalan  et  majorquin. 

Pour  la  consonne  nasale  dentilabiale  sourde  {Vn  italien  et 
castillan  de  itnfimo  infimo)  qui  a  la  même  articulation  que  m 
sonore,  voyez  p.  7. 

28.  —  m.  Consonne  nasale  bilabiale  sonore.  —  Les 
lèvres  articulent  l'une  contre  l'autre. 

Pour  la  consonne  nasale  bilabiale  sourde  qui  a  la  même  arti- 
culation que  m  sonore,  voyez  p.  7. 

29.  —  ;.  Consonne  affriquée  sonore.  —  C'est  le  ;  nor- 
mal de  l'anglais;  le  g  italien  de  ji-.ro  giro,  jenyo  genio;  les  gi  ita- 
liens de  jorno  giorno,  ju  giù. 

30.  —  (.  Consonne  affriquée  sourde.  —  C'est  le  ch  cas- 
tillan; le  c  italien  de  èi:bo  cibo,  te:na  cena;  les  ci  italiens  de  éarla 
ciarla,  cq  ciô. 


II.    Prononciation  du   Catalan 


A.  —  EXEMPLES   DES   VOYELLES 


yj  :  C'est  le  son  asyllabique  normal  d'i  atone  :  seyçm  seiem; 

—  le  son  syllabique  normal  d'i  atone  après  i  tonique  :  Uiy  triï, 

—  d'i  tonique  après  i  atone  :  piysim  piissim;  —  du  pronom  M 
après  *  atone  :  pénsiy  pensi-hi. 

i  :  C'est  l'i  normal  du  catalan;  —  le  son  d'e  ou  i  protoniques 
dans  isijl  estil  istil,  jstitt  estiu  istiu,  djpçi'ziit  depôsit  dipôsit. 

[jT  :  JJe  atone  de  Santa  Coloma  de  Queralt  dans  lis  ka'zjs  les 
cases,  tjz  dçnis  les  dônes;  l'i  majorquin  de  hçija  beia,  f{m  fuia.] 

f  :  C'est  Ve  fermé  :  f/  ell,  diÀÇ  dire,  neh  néta;  \'e  atone  mcdial 
devant  a  tonique  ou  atone  :  kijnrea  conrear,  kiççsio  creaciô. 

[e  :  Ue  atone  de  Valencia  et  de  Lérida.] 

f  :  C'est  \'e  ouvert  :  nçn  nen,  elç  aie,  n(!3  nèta;  \'e  atone  ou 
mi-tonique  du  préfixe  ex-  dans  des  mots  tels  que  ex-ministre, 
ex-presideni. 

f  :  C'est  le  son  normal  d'à,  e  protoniques  :  demçti  demati,  Iç 
Ijtio  la  Uevor. 

3  :  C'est  le  son  normal  d'à,  e  posttoniques  :  bid3  vida,  çma 
home. 

a  :  C'est  l'a  tonique  normal  :  sa  sa,  pas  pas,  pM3  pare. 

<i  :  C'est  l'a  tonique  devant  /  du  même  mot  simple  :  st}t  sal, 
PqÎs  pala,  sais3  salsa. 

ç  :  C'est  l'o  ouvert  :  g/çs  gros,  eeç  aixô,  dçn3  dôna. 

[o  :  L'o  atone  de  Mallorca  et  Valencia.] 

0  :  C'est  l'o  fermé  :  pom  pom,  reo  raô,  don3  dôna. 

Il  :  C'est  Vu  normal  du  catalan;  —  le  son  normal  d'o  atone; 


—  19  — 

d'uo  dans  kijlidia  quotidià,  kiisien  quocient;  d'o  ou  ou  dans  ijfit 
oet  ouet,  buas  boas  bouàs,  pi/a  poar  pouar;  d'oo  dans  ktirdina 
coordinar,  kii-pçÀa  cooperar,  kup{xiHb3  cooperativa;  d'«  ou  tiu  finals 
dans  indib{dii  individu,  ki^ntini^  continu,  stipçrflt/  superflu,  etc., 
que  quelques  uns  écrivent  individuu,  continuu,  superfluu,  etc. 

w  :  C'est  le  son  asyllabique  normal  d'u  atone  entre  les  autres 
voyelles  :  kqwdn  cauen,  fiwçtt  riuet;  —  le  son  syllabique  normal  d'o 
atone  après  u  tonique  :  nifw  nuo;  d'w  tonique  après  o  atone  :  nnmsrv 
w  numéro  u. 

Remarque.  —  j  tonique,  ç  [ce,  f],  «  tonique,  o,  ç  [o],  devant  /  de 
la  même  syllabe,  s'articulent  plus  en  arrière  :  mil  mil,  sçl  cel,  bçt 
vel  [majorquin  sœt  cel,  vel  vel],  bfgi)!  bagul,  folrn  folro,  golfss  golfes, 
bol  vol  [majorquin  v^l  vol]).  Devant  /  intérieur  initial  de  syllabe, 
l'articulation  de  la  voyelle  est  moins  retirée  :  pih  pila,  j(h  gela 
tçts  tela  [majorquin  jceh  gela,  t§i3  tela],  muh  mula,  fujgotg  farigola, 
mçh  mola  [majorquin  moh  mola]. 

3  oscille  entre  91  et  pt  :  f  oscille  entre  f-<  et  fi. 

a  et  a  majorquins,  valent  respectivement  a>-  et  g>-. 


B.  —  EXEMPLES   DE    DIPHTONGUES 


I.     Diphtongues  croissantes 

a.     Diphtongues  croissantes  après  voyelle  ou  à  l'initiale 

Toniques  : 

ye  ie  :  eskçyén  escaient,  çzgçyçsis  esgaiessis. 
yç  ie  :  seyem  seiem,  l^yçta  Laieta. 

ya  ia  :  bgydm!  veiam,  nuyasa  noiassa.  De  même  dans  l'ad- 
verve  ya  ja. 

yg  ia,  lia  :  rçyàl  reial,  rçyaUns  reialme;  tjyql  ullal. 

yu  iu  :  ynt3  iute. 

yç  io,  Uo  :  çsp§yçs  espaiôs,  esp(yç-z9  espaiosa;  fvyçls  fullola. 


—  20  — 

yç  io  :  nuyôtt  noiot,  eskeyçh  escaiola.  De  même  dans  le  pro- 
nom yç  jo. 

wl  ui  :  s{Âiwist0  sarauista. 

w(  ue  :  fidewè  iideuer,  enkÂcwesis  encreuessis. 

wç  ue  :  pik/içw(m  encreuem,  h§wçt9  veueta. 

wa  ua  :  pïk{wars9  encauar-se,  bewass  veuassa,  rjwad^  riuada. 

wa  (dialectale)  ua  :  powdi  poual. 

wp  uo  :  p^wo  peuô,  p(wôns  peuons. 

wç  uo  :  kUwôtt  clauot,  ktewçta  clauota. 

[Majorquines  k  lie  :  fiiiétd  fulleta.  —  we  ue  :  p'ikÀçwçm!  en- 
creuem!, vçwe(3  veueta.] 

Atones  : 
ya  ia,  ie  :  içya  toia,  dçys  deia,  duyan  duien. 
yf  ie,  ia,  lia  :  fiyifô  reietô;  ezgçyexé  esgaiaré,  feyelrzs  reialesa; 
tiyel^tt  uUalet. 

y;./  io  :  {spiy{izlsim  espaiosissim. 

wi  ui  :  pikÀçwi  encreui. 

le»?  ua  :  s  çnkaws  s'encaua. 

w^-  ua,  ue  :  çnk*çwi4  encreuaré;  \st[w§jâ  ou  (stiwfjâ  estiuejar. 


p.     Diphtongues  croissantes  après  g  om  q 

Toniques: 
ui  iii  :  lînguista  lingiiista. 
u(  lie  :  sçguen  segiient,  fÀçkuçn  freqiient. 
uç  lie  :  ihe^iguçm  averigiiem,  fxçkuçnsi9  freqiiencia. 
ua  ua  :  gudn  guany,  kuatis  quatre. 
uq.  ua  :  iqual  igual,  ku^tsfMl  qualsevol. 
uo  uo  :  9iguos  aiguôs,  ekuos  aquôs. 
uç  uo  :  9i_giwt9  aiguota,  ktjçia  quota. 
[Majorquine  uf  lie  :  çt)§Àiquçm  averigiiem.] 

Atones  : 
ui  iii  :  çmhiquitâtt  ambigiiitat. 

u9  ua,  lie  :  ehçjiig'P  averigua,  Id'igip  llengua;  ibçAJqijgs  averi- 
giies,  Ijiigijas  Uengiies. 


—  21  — 


ne  ua,  ûe  :  guevà  guanyar,  kuidA^tt  quadret,  i^uçltâtt  igualtat; 
9^ufMd9  aigiierada,  fx§kuintd  freqiientar,  ku(stiô  qûestiô. 


2.     Diphtongues  décroissantes 

Toniques  : 
(i  ei  :  hî  llei,  fein^  reina. 
ci  ei  :  sçrhçi  servei,  /fiw  feina. 
ai  ai  :  mai  mai,  aij3  aire. 
ni  ui  :  çiùi  avui,  ktiitd  cuita. 
ci  oi  :  çpçi  apoi. 
pj  oi  :  n^i  noi,  èpùp  boira. 
j«  iu  :  niu  niu,  6fM.<^  viure. 
(Il  eu  :  M?"  neu,  euqs  euga. 

f«  eu  :  p(tj.  peu,  f«f'«  aneu,  s(ui9  seure,  kxçiu^  creure. 
^M  au  :  plçu  plau,  Â9«^3  caure,  t^ub  taula. 
OK  ou  :  pou  pou,  fpM,o  roure. 
çu  ou  :   6(i«  bou,  ptôu  plou,  môius  moure. 
[Majorquines  ? /  ei  :  s^rî^fV  servei,  /«m3  feina.  —  çu  eu  :  ?«/;/.' 
aneu,  kiçttjis  creure.] 

Atones: 

ai  ai,  ei  :  aijôs  airôs;  rsinçta  reineta,  fmnads  feinada. 

(/(  ui,  oi  :  ktiijâ  cuitar;  btiijind  boirina. 

\u  iu  :  biuÂÎm  viurem,  pi^rtesiu  portessiu. 

m  eu,  au  :  (ugçsada  eugassada,  s^uiçm  seurem,  pçrlahiu  parla- 
veu;  pkiuâ  plaurà,  kçiu?-  cauré,  kçiuis  cauria,  tçuU  taulô. 

ou  ou  devant  a  :  rôijAfds  roureda,  plôi_uâ  plourà,  kôijxf  coure, 
môttAJa  mouria. 

ou  et  vw  :  variétés  de  prononciation  pour  ou  devant  à.  La 
variété  on  est  dialectale  en  Catalogne,  mais  normale  à  Majorque  et 
à  Valence.  Outre  ou,  ou  et  uw,  on  entend  aussi  (u  et  ?<. 


—  22 


C.  —  EXEMPLES   DE   TRIPHTONGUES 

a.     Triphtongues  après  voyelle 

Toniques  : 
yçu  ieu  :  ezgçyçii  esgaieu,  sçyçu  seieu. 
yi}u  (dialectale)  iau  :  çzgçyàu  esgaiau. 
wçii  ueu  :  ei'ikyiçw(u  encreueu. 
wan  (dialectale)  uau  :  çiikuwàn  encreuau. 
[Majorquines  iau  iau  :  çzgeiju  esgaiau.  —  iju  ieu  :  {zg(iju!  esga- 
ieu!; w^u  ueu  :  fitkMwéu!  encreueu!] 

Atones  : 
yiH  ieu,  :  sçypj  sèieu.  diiyni  dûieu. 

p.     Triphtongues  après  g 
Toniques  : 
uai  ûai  :  guaita  guaita. 
lieu  iieu  :  gbçÀJguçu  averigueu. 
tj^u  (dialectale)  uau  :  (leÀiguàu  averiguau. 
[Majorquine  «f«  iieu  :  çbe^jguçu!  averigiieu!] 

Atone: 
U9i  uai  :  guai^tâ  guaitar. 

Remarque.  —  Variétés  de  prononciation  pour  ou  devant  x: 
outre  la  diphtongue  ou,  normale  à  Majorque  et  à  Valence,  et 
dialectale  en  Catalogne,  on  entend  iiw,  diphtongue  décroissante, 
eu  et  ;./.  La  variété  fH  confond  le  futur  et  le  conditionnel  de 
plçiU9  ploure,  koux^  coure,  avec  le  futur  et  le  conditionnel  de 
plgijM  plaure,  kquM  caure.  La  variété  u  confond  plotirà,  coiirà, 
avec  pit,ud  plorar,  ktiÀd  curar,  et  le  conditionnel  de  moure  avec 
l'imparfait  d'indicatif  de  mu/i  morir. 


—  23 


D.  —  Exemples  de  consonnes 


Plosives 


g  g  devant  u,  o,  a,  r  (=  ^)  ou  1;  gu  devant  e,  i  :  engtjnia  an- 
gunia,  ingijî'i  engolir,  kungost  congost,  pigdtt-  engany,  e4çng9  arenga, 
pigxun?  engruna,  reiigU  rengle,  gijst  gust,  g{Ulm  gotim,  gçrgs  gorja, 
gt}U3  galta,  girbU  garbell,  gM^s  gros,  glas  glaç;  f^ng9s  arengues, 
l(ng(l9  llengueta,  mengexa  manguera,  pigib  anguila,  g§H  guerrer, 
gffa  guerra,  gia  guia. 

k  c  devant  u,  o,  a,  r  (=  /),  1,  t  ou  c  (=  s);  q  devant  u  (=  u); 
qu  devant  e,  i  :  k{i3  cûa,  kunil  conill,  kcs  côs,  kqls  calç,  k(mi  cami, 
krpi  creu,  AWw  clau;  fA('(//  acudir,  reknlzdrsa  recolzar-se,  reko  recô, 
iijkd  tocar,  pfo  oca,  MaA;/3  nacre,  ekt^^i  aclarir,  ekliu  actiu,  çksiô 
acciô;  Aî/ai/s  quatre,  ^/(«s/fô  qiiestiô,  (ntikuaxi  antiquari,  JÀçkuçn 
fréquent;  k§ââ  quedar,  kees  queixa,  kinz9  quinze,  pfos  oques, 
çk(l  aquell,  ek'i  aqui;  c  ou  g  finals  :  fMsk  fresc,  fçkk  foc;  /«VA 
llarg,  pAçhkk  pràleg. 

g,  majorquin  g  devant  a;  gu  devant  e,  i  :  eûgén  engan,  f-tf»?? 
arenga,  ,ç'(.î//3  galta,  gerhfl  garbell;  (Xptps  arengues,  IjijgçtJ  llen- 
gueta, Uégf-i^  fanguera,  (>jgii9  anguila,  gpf  guerrer,  gœ-rs  guerra, 
gi9  guia. 

k,  majorquin  c  devant  a;  qu  devant  e,  i  :  k^ts  calç,  k^mi  cami, 
iokii  tocar,  oh  oca;  kçdd  quedar,  Itees  queixa,  kinza  quinze,  okas 
oques,  fikfZ9  riquesa,  ekél  aquell,  eki  aqui;  c  ou  g  finals  :  lârk 
llarg,  pjohkk  prôleg. 

d  à  :  band3  banda,  ttiand-o  mandra,  bildô  baldô,  mçîdxd  mol- 
dre,  dos  dos,  dramd  drama. 

t  i  :  tç  io,  Uçs  très,  gçts  gota,  kii^l  quitrà;  t  ou  d  finals: 
ki)r{  curt,  k/iil  crit,  buitt  buit,  bérl  verd. 

6  b,  V  :  (nmbd  tombar,  ombxa  ombra,  îambh  rambla,  bq  bo, 
bÀ\  bri,  blc^u  blau;  j^wèfrf  enviar,  bî  vi,  6f^p  vagô. 

p  p  :  pd  pa,  ^,</wî  prim,  ptomd  ploma,  sops  sopa,  f//>/f' 
xiprer,  epleni  aplanir;  b  ou  p  médiaux  ou  finals  :  k^pta  captar, 
kaps3  capsa,  {sk^rp  esquerp,  kdpp  cap,  difpta  dubte,  b^lp  balb, 
kùpp  cup. 


24 


Glissantes 


A  r  :  /f/3  fira,  gAip  grua,  àju}g9  droga,  hiâs  braç,  af-<3  agre, 
f(i4  padrf,  /)s)6^9  pobre;  ^^/a  criar,  Uôs  troc,  ^^a'rt  prat,  ^mo  freixe, 
sukis  sucre,  ^f<.<ô  patrô,  çpÀinm  aprenent,  sçfm  safrà. 

Roulées 

r  r  :  /ar^3  farga,  jurjâ  forjar,  hçrja  verge,  izhirzé  esbarzer,  ki^rdp 
cordô,  garbs  garba,  s^rbil  cervell,  pçrh  perla,  arna  arna,  forma  for- 
ma, kdrn  carn,  /f>w  ferm;  èa^-fo  barca,  pçrta  porta,  «y/>3  urpa,  drk 
arc,  Sf>^  serp,  kumbçrsa  conversa. 

f  r  :  f^/w  raïm,  hilfatt  colrat,  onrs  honra;  rr  intervocalique; 
r  ou  rr,  dans  quelques  mots  composés  :  pmjçrçbas  penj  a-robes  ou 
penjarrobes. 

Fricatives 

^  g,  gu  :  sigij.  segur,  dfgijtâl  degotall,  fiigô  fogô,  nfgçsi  negoci, 
lijgâ  llogar,  negx9  nègre,  igîçbars9  aglevar-se,  çrga  orga,  lîgû  algù, 
d(zgtUl  desgavell,  dezgAdsia  desgracia,  ezgîâi^  esglai;  gxugén  gro- 
guenc,  segl  seguir,  çrgas  orgues,  felg^AS  falguera,  ezg^râ  esguerrar. 

/  j  davant  a,  o,  u;  g  devant  e,  i  :  jâs  jaç,  jiigâ  jugar,  joh  jove, 
plij'ij  pluja,  çifçrja  alforja,  t^Açuja  taronja  (quelquefois  devant  e: 
;Vz//s  Jésus);  jUâ  girar,  jçndxg  gendre,  Ifjl  llegir,  marja  marge,  fijé 
Alger,  diumenjg  diumenge. 

f  X,  ix  finals;  ix  ou  x  médiaux,  après  a,  e,  u  syllabique  ou  o: 
efkk  xic,  pçrcu  porxo,  gat/eu  ganxo,  gie  guix,  gieaija  guixaire,  r(}U£3 
rauxa;  bâe  baix,  fée  feix,  g4ue  gruix,  môe  moix;  kacs  caixa,  kecé 
caixer,  reea  reixa,  médius  maduixa  bueçda  boixeda,  bocus  boixos. 
Dans  quelques  parlers,  l'i  orthographique  de  ix  vaut  /. 

r  r  :  bàjrçlju  baix-relleu,  d^zrubdâ  desrovellar. 

z  z,  s  :  zçî  zel,  kçtorza  catorze,  kolz3  colze,  bri^nz'i  brunzir;  kç'zs 
cosa,  ezgeyâ  esgaiar,  dezdçij  desdeny,  bizba  bisbe,  ^zb^xd  esverar, 
bçzly,m  vesllum,  beznUt  besnet,  ezms  esma. 

s  s:  sol  sol,  persians  persiana,  piilsçgus  polsaguera,  pçnsd  pen- 
sar,  moska  mosca,  pisto  pastor,  besp3  vespa,  dçsfé  desfer,  rlsk  risc, 
most  most,  mds  mas;  ss  intervocalique;  s  ou  ss  dans  quelques 
mots  composés  tçkisçn  tocassôn  ou  toca-sôn;  c  devant  i,  e  :  s/w 


—  25  — 

cim,  S{1  cel,  s§tisli3  celistia,  bi.isj  boci,  f§si  racer,  iFfs^uarsa  arrace- 
rar-se;  ç  :  kçpsâl  capçal,  fçrsa  força,  duîsô  dolçor,  k^nsâ  cançô,  fçlis 
leliç,  mars  marc,  dçls  dolç,  ihçns  avenç,  ib^çsd  abraçar,  plass  plaça, 
Uçst^it  traçut,  plumisôl  plomiçol. 

d  d  ;  biâd  vida,  peâ^i  pedra,  b(rdo  verdor,  pçrdjs  perdre,  dçzd} 
desdir. 

t;  V  :  à  Majorque,  au  Vendrell  et  au  Camp  de  Tarragone. 
Dans  la  plus  grande  partie  du  domaine  catalan,  valencien  et 
roussillonnais,  v  ne  se  trouve  que  par  assimilation  vocalique  d'/- 

/  f  :  f(im  fum,  //(It  fret,  fh^e  fluix,  kçfç  café,  suf4  sofrir,  eflued 
afluixar,  btjf  buf. 

b  h  :  sçbç  saber,  Ub^  Uibre,  kirhç  carbô,  marhg  marbre,  eib^rk 
alberg,  çzberk  esberla,  ezhx-inâ  esbrinar;  v  :  abi  -avi,  serbî  servir, 
çstqlbi  estalvi,  dezba4  desvari. 

Latérales 

1 11  :  lokk  Hoc,  çll  alli,  çzlçbisadg  esUaviçada,  enlij§rnd  enlluernar, 
gdldindi  gall-dindi,  «/  ull;  //  tll  :  rails  ratUa. 

Pour  /  sourd  voyez  p.  7. 

il  :  k  ka'Z9  la  casa,  tikitt  liquid,  gaîd  gala,  bi^rb  burla,  tingh 
ungla,  sçmbîd  semblar,  ghuia  gloria,  blçbô  blavor,  dezglds  desglaç, 
liblltl  oblit,  rçzotdji3  resoldre,  folrti  folro,  kutgd  colgar,  bçljik3  Bèlgi- 
ca,  sqlz3  salze,  çîbçrkôkk  albercoc,  setba  selva,  beînea4  balneari, 
{Imçins  almoina,  w//  mil;  // 11  :  fetlçM  fallera. 

Pour  /  sourd  (ki^M  claror,  piiijàs  plujôs,  ftaijs  flaire,  etc.) 
voyez  p.  7. 

Nasales 

n  ne  final  :  jôn  jonc  :  —  ng,  final  :  sdn  sang;  —  n  :  ning^- 
ningù,  Ipigçta  llengota,  ({ingada  tongada,  çngçm  enganyar,  mi^çnga 
merenga,  kotïgis  congre,  singtçit  singlot;  maçiigas  merengues,  feiigexa 
tanguera,  ezljngill  esllanguit;  —  g  devant  n  :  diiiw  digne. 

Pour  II  sourd  (kttnkùrs  concurs,  blenkç  blancor,  finka  fin- 
ca,  etc.)  voyez  p.  7. 

»i,  majorquin,  ny  :  ijgùo  nyanyo,  ai}  any;  n  :  totiggds  tongada, 
pjgfnà  enganar,  mneijgd  merenga;  mçMijgas  merengues,  ffégers  tan- 
guera, izljngitt  esUangit. 


—  26  — 

Pour  XI  sourd  (ans  anys,  jinJ;e  finca,  sans  sangs,  etc.)  vo- 
yez p.  7. 

;;  ny  :  yay//  nyanyo,  as  any;  n  :  menjâ  menjar,  diumfttjs  diu- 
menge,  disthjgitt  distingit,  enUsti  enllestir. 

Pour  H  sourd  (dus  anys,  pnijeâ  punxar)  voyez  p.  7. 

n  n  :  nçnd  nena,  rcndd  renda,  TespondA?  respondre,  knntiu  con- 
reu,  (ntdiiarsd  enlairar-se,  pinzél  pinzell,  ibérn  hivern,  son  son; 
nn  nn  :  feunnâ  tarannar,  ennnbidarss  ennuvolar-se,  innnhesiô  in- 
novaciô;  tn  koniid  cotna.  [g  majorquin  devant  n  :  dijxno  digne]. 

Pour  n  sourd  (spxti  sentir,  enUâ  entrar,  kijnsôl  consol,  etc.) 
voyez  p.  7. 

m  :  [à  Majorque,  au  Vendrell,  et  au  Camp  de  Tarragone,  n 
ou  m,  devant  v\  Dans  la  plus  grande  partie  du  domaine  catalan, 
valencien  et  roussillonnais,  m  ne  se  trouve  que  suivi  d'un  f  pro- 
noncé V  devant  un  phonème  vocalique. 

Pour  m  sourd  ((fnfllâl  enfilall,  k{ipifjiuntâ  confrontar,  etc.) 
voyez  p.  7. 

m  m  :  mnmçn  moment,  lujmbd  bombar,  sçmhM  sembra,  tm- 
blp'iki  emblanquir,  çrm  erm,  rdm  ram;  dans  sumfijjxs  somriure, 
k^iumug  columna,  k{tndemn9  condemna,  imns  himne,  stttemniQl 
solemnial;  dans  sirhumbelesio  circumvalaciô,  ùembio  tramvia,  et 
dans  quelque  autre  mot;  n  devant  v  :  kijmbeni  convenir;  mm  mm: 
kummçuxa  commoure,  {mmitUâ  emmotllar,  immçns  immens. 

Pour  m  sourd  (kçmpano  campana,  sçmpxd  sempre,  râms 
rams,  etc.)  voyez  p.  7. 

Affriquées 

j  [Camp  de  Tarragone  :  j,  g,  initiaux  ou  après  liquide  ou  n: 
jds  jas,  jugâ  jugar,  jezns  Jesûs,  elfçrja  alforja,  iç-ioup  taronja; 
î'iÀâ  girar,  jendAd  gendre,  marp  marge,  (Ifé  Alger,  diumçup  diumen- 
ge  :  —  tj,  tg  médiaux  :  viejâ  viatjar,  di'zijtjs  desitjos,  viafo  viatge, 
knreji  corretgir.] 

è  [le  ch  valencien  de  la  graphie  populaire.  Les  graphies  litté- 
raires (valenciennes)  sont  ;  x  ou  j  initiaux  t'anùe  xantre  j  antre; 
X  ou  g  initiaux  :  êjkk  xic  jic;  j  :  t'as  jaç,  êudr  jugar,  eesùs  Jesûs; 
g  :  êijar  girar,  cendM  gendre,  kofeêlr  corregir;  après  liquide  ou  n  : 
j  :  aîfçrca  alforja,  boUaka  boljaca,  taMtjêa  taronja;  g  :  marée  marge. 


—  27  — 

aîèer  Alger,  dnmnjêe  dumenge;  j  ou  x  :  gayéo  ganjo  ganxo;  g  ou  x: 
pçree  porge  porxe;  tx  :  eskleêa  escletxa;  j  ou  tj  :  plui'a  pluja  plutja, 
biacdr  viajar  viatjar,  desiëos  desijos  desitjos;  g  ou  tg  ou  tj  :  biaêe 
viage  viatge  viatje;  ig  faê  :  raig.] 

[Camp  de  Tarragone  :  x  initial  ou  après  liquide  ou  n  :  éantia 
xantre,  éikk  xic,  pçrén  porxo,  ganêu  ganxo;  tx  bttéaka  butxaca, 
(skleèd  escletxa,  çsklê  esquitx  :  g  ig,  finals  :  d^ziê  desig,  râc  raig.] 

jî  :  prononciation  normale  de  tj  médiaux  hiejjâ  viatjar,  d(- 
zijjus  desitjos,  kjji  Uetjor,  pij'p!  pitja!;  de  tg,  devant  i,  e  no  pijîis! 
no  pitgis!,  bijîîé  viatger,  biajjo  viatge;  de  dj  dans  le  préfixe  ad  + j 
çlîi'kliu  adjectiu. 

éê  :  prononciation  normale  de  tx  buà'aks  butxaca,  eskleUa  es- 
cletxa, çsk'icé  esquitx;  de  ig  finals,  après  a,  e,  u,  o  ràcè  raig,  pis^êi 
passeig,  pijic  puig,  gôcè  goig;  de  g  final  après  i  dezlU  desig. 

44  :  tz  médiaux  ge44<i^3  gatzara,  dç44^  dotze,  bi^44inâ  botzinar, 
mçgi444m  magatzam,  ijri44Q  horitzô. 

//  :  ts  médiaux  pufté  potser;  ts  finals  gâ(t  gats,  ////  Hits,  tu  ((( 
tu  ets,  pç^ftt  parets,  m^U  muts,  tôH  tots,  g^ff  gots. 

Remarque.  —  Dans  la  prononciation  catalane,  comme  dans  la 
prononciation  normale  castillane  et  italienne,  Vn  intérieur  de  mot, 
ou  final  d'un  mot  plus  ou  moins  proclitique,  et  ïm  devant  une  labio- 
dentale  fricative,  assimilent  leur  articulation  orale  à  celle  du  phonè- 
me consonant  qui  les  suit  :  uiï  gertiçl  un  garbell,  idii  kdr  tan  car;  [yn 
gçrbfl,  tân  hâr,  du  Majorquin];  tjn  tiami  un  nyanyo,  eij  lôkk  enlloc, 
tâu  jobs  tan  jove,  un  eikk  un  xic;  pt  t  aUg  en  l'aire,  fân  fos  tan  ros, 
gidn  z('l  gran  zel,  bon  sert  bon  seny;  [bftn  vist  ben  vist,  lùm  v'ivd  llum 
viva,  à  Majorque,  au  Vendrellet  au  Camp  de  Tarragone],  {ivt  fokk 
un  foc,  fapt  fhuôs  ram  flairôs,  b(>;t  bisi  ben  vist,  gxdm  mql  gran 
mal,  sdni  boi  Sant  Boi,  sijm  pax9  son  pare.  Devant  consonne  fri- 
cative, ou  latérale,  ou  r,  les  nasales  homorganiques  sont  formées 
avec  rétrécissement  oral  et  deviennent  plus  ou  moins  réduites. 

Consonnes  finales  dans  la  liaison 

Les  plosives  sont  soufflées  (/ay/e  i  pAÎm  llarg  i  prim,  rèp  çl 
d'imars  reb  el  dimars);  les  affriquées,  les  fricatives,  vélaire  ou 
palatale  d'arrière  -■-  s,  bilabiale  -{■  s,  deviennent  vocaliques  (wj/'/J 


—   28   — 

vH^i  mig  obert,  lô44  Ç  vn9  tots  a  una,  eî  metq  aiM  el  meteix  aire, 
h(Z\  ves-hi,  dôz  dus  dos  anys,  pôgz  çmas  pocs  homes,  kâbz  çlegxds 
caps  alegres);  mais,  à  la  finale  d'un  verb  impératif,  devant  les 
suffixes  u  ho,  /  hi,  les  consonnes  radicales  ont  la  même  valeur  que 
devant  les  voyelles  de  flexion  (p(rd{i  perd-ho,  f(l>l  reb-hi). 


III.    Transcriptions  phonétiques 


EL  PARENOSTRE 

Pare  nostre,  qui  estau  en  lo  cel  :  sia  santificat  lo  vostre  sant 
nom;  vinga  a  nosaltres  lo  vostre  sant  règne;  faça's,  Senyor,  la 
vostra  voluntat,  aixi  en  la  terra  com  se  fa  en  lo  cel. 

Lo  nostre  pa  de  cada  dia  donau-nos,  Senyor,  en  lo  dia  d'avui; 
i  perdonau-nos  les  nostres  culpes,  aixi  com  nosaltres  perdonam 
a  nostres  deutors;  i  no  permetau  que  nosaltres  caigam  en  la  temp- 
taciô,  ans  desUiurau-nos  de  qualsevol  mal.  Amén. 


pai3  nçsiis,  k  çstqw  çn  lif  sfl,  sh  '  siniifikad  l\i  t)çstx9  sân  nçm; 
bing  (*  nt,izi}tlMZ  l{t  hçstM  sân  rennp;  fas9s',  sçnç,  U  içsU9  hduntat, 
(C{  in  l{  ifrs  kçm  sf  fd  n  lu  sél. 

lu  nçst/ç  pâ  d(  kada  did  dtinqun^s,  sçttQ,  çn  t\i  dû  d  {h^i;  j  p^r- 
dunaunvz  1(Z  nçsii9S  k{4p9s,  eei  kçm  n{izqltx3s  pçrdunam  i  nçsU9Z 
dçutos;  i  nç  pçrmçtqu  kç  r,iiz(iîtx3s  k(igam  çn  Iç  içmtesiç,  ânz  dçzlju- 
jiq^tinuz  df  kuq,ls§bçl  mçl.  emen  (populaire  :  çme)}  jfzus.) 


I)  ^ki-  —  2)  bifïgi  e.  —  3)  fasis. 


30  — 


Voldria  veure't  com  ères, 
com  ères  quan  ères  viva, 
rosada,  fresca,  i  alegre 
com  l'esclat  d'un  hermôs  dia, 
avui  que  pàllida,  i  freda, 
i  en  tristor  de  mort  dormida, 
t'haig  d'acompanyâ  a  la  fossa, 
al  cap-vespre  d'un  mal  dia. 

El  sol  hermôs  tornarà, 
aquell  sol  de  ta  alegria; 
el  sol  hermôs  tornarà: 
tu  no  tornaràs,  ma  aimia. 


bidd49  ttçuxst  kçm  çà9S, 
kçm  çMS  kuan  U9Z  i'ihs, 
ruzaâo,  f/çsko,  y  çlegxp, 
kçm  i  çsklaA  d  un  ermoz  d\9, 
çhji  kç  ptftjds,  i  fÀçda, 
y  en  t^slo  dç  niôr  âimn\dg, 
t  aj  d  çkipnpinci-'  h  fps9, 
çl  kab  bçspÀO  d  ipn  mal  dp 

(l  sçl  çrmçs  UirniM, 
çkçl  sçi  d§  t  it(q4^: 
ekçl  soi  çrinos  lurnçM, 
i{i  no  iurneMZ,  m  mnij:  ' 


l)  Forme  poétique  ou  littéraire. 


_  31  — 

D'enyorances  d'una  morta 
faré  sols  ma  companyia: 
el  meu  cor  no  aimarà'  mes 
que  d'amers  de  l'altra  vida. 


I  en  quina  miseria  viuen!  Eli,  pobre  vellet  que  se'n  va  del 
mon,  ell,  i  sa  néta,  unie  consol  de  les  sèves  pênes.  jRellogats,  sota 
terrât,  en  una  sola  habitaciô,  no  gaire  gran,  baixa  de  sostre!  Les 
bigues  son  mig  podrides,  l'emblanquinat  de  la  paret  negrôs,  les 
rajoles  esquerdades.  La  claror  del  cel  ni  entra  per  una  sola  finestra: 
des  d'alli,  el  bon  avi  i  l'orfeneta  veuen  uns  jardins  molt  grans  i 
plens  de  flors  :  el  bon  avi  i  l'orfeneta  se'ls  miren  tôt  sovint,  perô 
no  en  reben  cap  olor. 


d  f  î//(ia;îS3z  d  {ind  morts 
flA?  sçtz  me  k{impitfp; 
ft  meu  kôr  no  simem  '  m^s 
k}  d emon  de  l qlui  h'ida. 


ly  pi  k\n3  mizcÂid  Vvwml  il,  pçhid  bflçi  ke  sçn  hâ  del  mon,  él,  i 
se  netd,  ijnik  knnsçl  de  Iç  sehis  pçn^s.  jfehjgafl,  sots  tçrat,  çn  {ino 
sçi-  çbitfsio,  no  gaij9  g/,ân,  baes  de  sçst^l  lez  bigs  son  mie  pijd4dss, 
t  embte.nkinad  de  le  perçd  negxçs,  Iç  r^jçhz  eskçrdadss.  le  klno  del  sçl  i 
çntxs  pçÀ  im?  sçh  /{nestxs  :  desd-  elj,  el  hon  abi  y  Iç  nrfençis  bewon  i^tp 
jerdinz  r.iol  giânz  i  pl(nz  de  flos  :  el  bon  abi  y  h  wfenets  se  Iz  mixsn 
tôt  titbîn,  pexo  no  n  rebsn  kdp  \ilo. 

i)  Forme  poétique  ou  littéraire. 


—  32  — 

De  mobles,  ben  pocs  :  un  llit  de  posts  i  bancs,  record  dels  qui 
ja  no  son;  un  catret  que  tôt  just  s'aguanta,  una  taula  que  coixeja, 
quatre  cadires  de  boga  i  un  bagul  rônec  :  res  mes. 

De  Hum  no  en  tenen  cap,  ni  en  necessiten  :  se  lleven  a  punta 
de  dia,  se'n  van  al  llit  quan  es  fosc,  i  s'adormen,  sensé  haver  enyo- 
rat  res  mes  que  aquells  sers  benvolguts  que,  entre  gemecs  i  condols, 
se  van  adormir  a  la  terra  per  despertar-se  al  cel. 

Marîa  Mercè  Arteaga  Santos' 


EXCELSIOR 

Una  vall,  una  vall  he  deixada  endarrera, 
amb  ses  cases  adins  la  profonda  verdor, 
on  l'amor  assolit  tendrament  persévéra 
sentint  l'aigua  qui  '  va  per  un  camp  d'abundor. 


2)  Que. 


d§  mçbbhz  Hm  pçks  :  {ly.  l{d  dç  fo^i  i  bdris,  rçkçr  d§ls  ki  jd  nç 
sçn,  un  kçtxçt  kç  ièj  jus  s  §guant9,  una  (çuh  kç  k^cfjs,  kuaUi  k^di^az 
dç  bçga  y  îftn  bçguî  rgnsk;  f(z  mes. 

d§  lûm  no  n  lenan  kâb,  ni  n  nçsçsitan;  {Z  lebm  §  punta  df  dia,  sç  n 

bdn  {t  lu  kuan  (s  fosk;  j  s  {dgrmsn,  sens-  çbç  inu^ad  rçs  mis  k  çk(l 

serz  bèmbutgûtf,  k  enUa  j§mçgz  i  ki^ndçîz,  ez  Mn  çdi^irml  ç  Iç  tçra,  pçr 

dçspçrtars-  (l  sçt. 

mçxia  mçrsç  arteaga  santos  ' 

çksçlsiçr 

\in3  bal,  {ma  bal  f  deead-  endçfeÀ.a, 
em  ses  ka'zaz  çdjnz  le  pxu fonda  berdo, 
on  1  (moÀ.  çs\dit  tçndxamèn  persçbexa, 
sfntin  t  aiqua  ki*  bâ  pç4  tin  kâm  d  çbiindo. 

i)  Le  premier  nom  de  famille  est  basque,  le  second  est  castillan.  —  2)  As. 


—  33  — 

I  volgtii  per  un  temps  el  recés  temptador 
amagat  dins  la  pau  de  la  vall  riolera, 
i  poder  respirar  la  divina  frescor 
d'aquell  porxo  ignorât  on  la  parra  prospéra. 

Mes,  tôt  just  assegut,  el  meu  cor  s'oprimia, 
i  un  Uunyà  floviol  cap  amunt  m'empenyia, 

0  la  sitja,  enlairant  la  blavor  de  son  fum. 

1  segueixo  altre  cop  mon  cami  solitari; 

i,  com  duu  a  vostre  cim,  jo  no  pue  reposar-hi, 
oh  muntanyes  de  pins  coronades  de  llum! 


Verger  de  les  Galantes 


i  h^tgi,  pfX.  i/n  Umz,  ft  rçses  t^mtedo 
emçgad  djnz  tç  pâu  de  te  bdl  fiiiîeM, 
i  p!/dç  fespÎM  4  dibins  f^fsho 
d  }kçl  pçreu  inni^Mt  on  If  pa'fa  pxi^spçxo. 

mfs  thjjt^st  {sçgy.t,  çl  meu  kçr  s  i^pjiimp, 
y  4tp  hitfa  fhtbiçi  kap  emim  m  ç.mpetfip, 
ç  le  sijje,  -nhiMn  te  bteho  de  smn  fiim. 

i  segçai  !}tU3  kob  mi^n  kemi  sutitaxi, 

i  kçm  d{i  }  bçstM  sim,  jo  no  pùg  fçp^izaxi, 

0  mimtaiwz  dç  pins  k{U{tnad9Z  dç  hpnf 


birjf  dg  Içz  gilenps 


—  34 


HUMILS  CATALANES 

Sovint,  en  tardes  belles,  pel  camp  us  he  trobades 
vora  els  polsosos  màrgens  ',  dins  l'aire  eixut,  serè, 
dônes  feineres,  dônes  humils,  dônes  callades, 
per  vies  doloroses  on  no  s'apiada  re. 

Aneu  vestides  fosques,  feu  cares  conformades, 
el  vostre  esguard  reposa  de  confiança  pie; 
i  apar,  davant  les  postes  de  claretats  daurades, 
que  us  faci  mes  esveltes  vostra  senzilla  fe. 

Mercès  a  vostres  passes,  hi  ha  adins  les  valls  ombriues  * 

cors  aquietats,  silencis  de  llar,  cases  soliues, 

un  fum  qui'  dret  s'enfila  sensé  haver  vist  el  mal. 

i)  Moins  usité  que  marges.  —  2)  Ombrivoles.  —  3)  Que. 


suiln,  çn  tardsz  behs,  pe  l  kâm  iiz  f  Uuhadas, 
l>ç,o  is  putso'zuz  marjdnz\  dfnz  laij-  çeut,  sç4ç, 
dçnds  fdine/iss,  dçnsz  nmlls,  dçn3s  kdadds, 
per  h\dz  dy.ïy.jtç'ZiS ,  on  no  s  epiada  rç. 

çnfu  b^stjdss  foskgs,  fçu  ka^s  k{itnfiirmad^s; 
el  hçstÀ.3  -zguar  repç-Z9  d(  hpnfiansa  pt(; 
y  §par,  dçhan  tes  pçstoz  de  kliAeiac).  deiuadas, 
k§  us  fasj  méz  fzbçUsz  bosUa  s^nzila  fç. 

mfrsçz  e  bçsiros  pas3Z  i  d'  -d'inz  lez  bdlz  iimbriwds* 
kçrz  fkijtat,  filçnsjz  de  làr,  ka'zs  sy.ïiwgs, 
^m  f^m  kj'  dj^t  s  emfih,  sens-  (bç  b{sf  gt  mql. 

i)  Moins  usité  que  marjgs.  —  2)  umb^btdss.  —  3)  kf. 


—  35  — 

El  jom  cruel  se  torna  mes  dolç  quan  agoneja', 
i  us  ve  de  les  garrigues  que  el  vostre  pas  voreja 
un  tremolor  d'espigol  dins  l'aire  cap-vespral. 

Segôn  Llibre  de  Sonels  Josep  Carner 


(JoviTA,  nena  de  treize  anys;  Carlota,  mare  de  Jovita) 

JoviTA.  —  Que  em  trobaré  sola,  sensé  l'Eladi! 
Carlota.  —  Que  no  em  tindràs  a  mi  i  a  la  Teresa? 
Jovita  (posant-se  trista).  —  La  Teresa  també  marxa. 
Carlota.  —  Que  no. 

Jovita.  —  Que  si.  Ella  va  dir-m'ho  ahir  vespre. 
Carlota.  —  Te  va  fer  una  broma  de  les  sèves. 
Jovita.  —  jUna  broma  i  plorava? 

i)  Agonitza. 


il  jçrn  kii^4  s§  tçrns  méz  dçîz  kuân  fg^infja'^ 
y  uz  H,  àç  lez  geîigos  kç  l  hçstÀ.3  pâz  hufja, 
îin  trçmijlo  d  espigul  djnz  1  au9  kàbbçsp^ql- 

sfgçn  lihÀS  dç  simçi}  jvzçp  kçrnf 


(jiihiis,  nena  dç  lAÇifcf  dijs;  kerlçù,  maAS  dç  juiita) 

jniit}.  —  jke  m  tiuiexe  solo,  sens3  l  eladj! 
kçrlçty.  —  ikçnô  m  tindraz  g  mj  y  ç  le  tçACZO? 
j\ibii3  (ptizanso  Uisto).  —  Iç  tçxfzo  tçmbf  mareg. 
k(.rlçt9.  —  k§  no. 

jiit>{t3.  —  k§  si.  eh  hâ  djrmu  §1  iespÀO. 
kçrlçta.  —  id  bâ  fé  11119  bycomo  dç  Iç  seb9S. 
jybi(9.  —  nin9  t)xoni9  i  pl{ijUih3? 

i)  eg{tni44^. 


-  36- 

Carlota.  —  Ho  feia  veure. 

JoviTA.  —  Si  va  dir-me  que  se  n'anava  lluny,  no  se  aôn. 

Carlota.  —  No  la  creguis. 

JoviTA.  —  La  Teresa  no  m'ha  enganyat  mai.  (Fent  memoria.)  Ah! 
I  no  sabs  que  mes  va  dir-me? 

Carlota.  —  Que? 

JoviTA  (subrafllani-ho).  —  Que  treballés  i  mirés  força  per  casa, 
perquè  nosaltres  ja  no  érem  tan  ries  com  abans. 

Carlota  (cor-ferida,  en  veu  haixa) .  —  Déu  meu! 

JoviTA  (fent  una  nalleta) .  —  Aixô  si,  que  deu  ser  una  broma  de 
les  sèves.  (Canviant  de  to.)  Perô,  no  et  pensis,  de  seguida  va 
penedir-se'n  i  va  demanar-me  que  no  la  descobris.  (Posanl-se 
séria.)  Ara  no  la  renyis  :  ho  sents?  Allô  li  va  escapar.  Va  dir- 
m'ho  tôt  plorant  i  fent-me  petons. 

Carlota.  —  Pobre  Teresa! 

JoviTA  (reflexionant) .  —  Que  no  ho  som,  tan  ries  com  abans? 

Carlota  (fingint  sereniiat.)  —  Per  que  vols  saber-ho? 

JoviTA.  —  Oh!  Com  que  veig  que  et  poses  trista... 


kçrlçh.  —  î<  ffyj  içu43. 

j^bit9.  —  sj  hâ  dirm$  ke  sç  n  çnaha  l(t:i},  nç  se  ççn. 

kçrtçla.  —  no  Iç  kAçqis. 

iubit9.  —  tç  tçAfZ9  no  m  d'  -ngittad  mât.  (fén  tnçmçÂp.)  â!  ^i  nç 
sdps  kç  mçz  M  dirma? 

kerlçtd.  —  k(? 

jniit3  (suhrçllantii).  —  kç  Uçhçlçz  i  mijçs  fçrsa  pgr  ka'Z3,  fçrkç  nt,i- 
z(}tU9  jâ  no  tjidm  lin  riks  kçm  (bans. 

kçrlçtd  (kçrfi4d3,  cm  bçti  iac3).  —  dçu  mçu! 

jltb'lto  (fçn  uns  rieljh).  — çco  s{  kf  dçu  se  iins  bMma  dç  If  setiss.  (kçm- 
bjan  dç  ta.)  fç^ç,  nôt  pçnsis,  dçsçgidg  hd  pçnedjrssn  j  bd  d(mç- 
narmd  ks  no  îç  dfskt/b^s.  (p{izans3  sçri9.)  aA.3  no  le  fçtiiz,  m 
sens?  ilç  If  ba  -skçpa.  hd  dirmu  tôt  pt{iMn  i  fenms  p(tons. 

kerlçt?.  —  pçixa  tçAç'zs! 

jubit3  (r(flçksiunan).  —  kç  nç  u  sôm,  tân  rjks  kçm  çbans? 

kçrtçtp  (fitijin  smnitat).  —  pçr  kç  bçls  sçbç4[i? 

j{ibii3.  —  o!  kçm  kç  b^i  kçt  pç'zas  tÀ\st9... 


—  37  — 

Carlota.— No  veus  que  els  teus  germans  avui  marxen  a  Barcelona? 

JoviTA.  —  No  ens  deixen  per  anar  a  divertir-se? 

Carlota.  —  No!  No,  Jovita!  Van  a  treballar,  a  guanyar-se  la  vida. 

JoviTA  (eslranyada) .  —  A  guanyar-se  la  vida?  Per  que? 

Carlota.  —  Per  no  estar-se  parats  i  per  apendre  de  fer  alguna  cosa. 

Jovita.  —  Com  els  que  ho  necessiten  per  viure? 

Carlota.  —  Si.  D'aquesta  manera  seràn  mes  dignes,  i  jo  els  es- 

timaré  mes. 
Jovita.  —  Si  treballen  els  estimaràs  mes  que  ara? 
Carlota.  —  El  doble. 
Jovita.  —  Jo  vull  treballar  com  ells,  doncs.  Jo  vuU  apendre  de  fer 

alguna  cosa. 
Carlota.  —  Per  que,  Jovita? 
Jovita.  —  Perquè  m'estimis  força. 
Carlota.  —  Encara  no  t'estimo  prou? 
Jovita  (tirant-se  U  al  coll  i  fent-li  petons).  —  Si,  mamà,  si! 
Carlota.  —  Ah!  Dolenta,  mes  que  dolenta! 
Jovita.  —  Ho  deia  de  per  riure. 

Foc  non,  acte  III,  escena  6  Ignasi  Iglesias 


kçrlçta.  —  no  tiçus  k§  Is  teti  j§rmanz  çhd  marcan  ç  içrsçton^? 
jy.hit3.  —  nç  nz  dçcpn  p§ji  çna'  diti0irsç? 
kçrtots.  —  no!  no,  jiibits!  hân  e  tAçiela,  (  quçtparsd  /a  i\dg. 
jiihil9  (esùçyads).  —  e  guenarsa  Iç  bidg?  per  kç? 
kçrlçis.  —  pçr  no  -starsa  pçMdd  i  pç^  epçndxa  dç  fé  ilguna  kç-za. 
j{Mt9.  —  kom  gis  kg  n  nesesiian  per  hitua. 

k(rîçt9.  —  s/,  d  ekçstg  mçnçÀ9  suan  mçz  dinnoz  j  jô  Iz  gstimgÀe  mfs. 
ji^hito.  —  si  Uebahn  çlz  gsiimgxaz  mes  k  axo? 
kerîçl9.  —  el  dobbh. 

j{ibii9.  —  jo  h(d  tiehila  kom  (Iz,  dons,  jo  b^y  gpçndM  de  f?  ilqy.n9  kç'Z9. 
kçrlqts.  — pir  kç,  jub{t9? 
jtibit9.  —  pçrkç  m  estimis  fçrs9. 
kçrlçt9.  —  çnkaÀ.e  no  t  esiimu  pAçu? 
jub{t9  (tÏMnsgli  el  kol  (  fenij  pilons).  —  sj,  mgma,  si! 
kçrîçt9.  —  à!  dulent9,  mçs  Itç  dnlenh! 
jub(l9.  —  ?.<  deya  dç  pe  riiU9. 
fçg  «?«,  akl9  tçrse,  çssçn9  s\zgn9  jnna'z-  igglfzi9S 


-38 


VIDA  ENRERA 

D'ençà  que  tinc  memoria,  res  m'ha  agradat  tant  com  aquell 
troc  de  la  passera  a  la  baixa  hora.  Quan  no  hi  havia  seguit  de  gent, 
jo  agafava  la  mitja,  empenyfa  la  barca  fins  al  mig  del  riu,  i  alla 
m'aturava.  La  corrent  era  somorta  i  la  barca  es  gronxava  com  un 
breçol,  trim-tram...  trim-tram...  trim-tram,  ben  poc  a  poquet,  com 
si  en  volgués  fer  adormir;  i  jo,  tôt  treballant,  alo-alo,  me  mirava 
el  sol  ponent,  encès  com  un  maig  darrera  mateix  de  les  soques 
dels  carolins,  i  m'escoltava  els  xerics  dels  aucells  que  xerrote- 
javen  per  les  arbredes  de  les  vores  abans  d'ajocar-se,  i  les  rialles 
dels  serradors  que  bromejaven  tôt  serrant  adalt  de  les  pollines. 
Tôt  semblava  que  fos  lluny,  lluny...  i  els  carros  que  passaven  pel 
gual  esquitxant  l'aigua,  feien  mes  bonic!...  Jo  no  m'hauria  mogut 
mai...  Que  vos  dire!  M'hi  trobava  a  gust,  com  en  una  iglesia  quan 
no  hi  ha  ningû,  i  no  mes  me  venien  ganes  de  dir  parenostres  pels 
morts  i  els  vins  de  casa  meva...  Ai,  bon  Déu! 

Solitut  VfCTOR  Catalâ 


hid-  (nreA.9 

d  çnsa  k(  tin  memçxp,  rçz  m  â'  -g/fclat  iân  kçm  ^kçl  iAÔz  df-  tf 
pesçÀ,?,  e  tf  hac3  çid.  ky.ân  no  y  fifs  sfgid  de  jèn,  jç  igifa^s  le  r,iijj0, 
çmpçiiia  Iç  harko  finz  et  mj]  del  riij,  y  çlji  m  einmhd.  te  kuren  ni 
sumçrta,  \  tf  iarka  z  gAHfjeah3  kçm  $m  b/çsçt,  l4m  Uâm...  U\m  Uâm:.. 
tA.\m  Uim,  bftn  p^k  f  p\ikft,  k^m  sj  m  b^ttgçs  fé  fdt/rmi;  j  jo,  toi  Ufbf- 
tan,  qtu  qtu,  mf  mÎÀ-abf  t  soi  punen,  ftisçs  hom  uni  mcij  dçrex3  ntftej 
df  te  sokaz  dfls  kçÀi^lins,  j  m  fsktittahf  l  Cf4gz  delz  eusels  kç  cffi^tejahan 
pfr  IfZ  çri/tçdas  df  tçz  bçAJz,  fbanz  d  fjukarsg,  j  If  riahz  dft  sfTfdos  k{ 
tuitmejabon  tôt  sffan  e  dtit  df  tfs  puljnas.  tôt  semblait  kf  fôz  Itr.uj, 
/«::«...  y  fis  ka'Tus  kf  pfsabsn  pfl  guqt  fskiééan  l  aigip,  jçysn  mes 
bijnir.k!...  jo  no  mfn  etup  mtigùd  mai...  k(  bnz  di/e!  mj  tiiibâb-  f 
gust,  kmi  en  ùiig  iggtfzig  kijdn  no  y  d  ningù,  i  no  mçz  nif  bfnpn 
gansz  df  dj  pfÀfuçstMS  pflz  morz  i  flz  b{Hz  df  kazd  mebg...  ai,  bon  deu! 
stilit^tt  bfktur  kftfta 


39  — 


LA  BASARDA 

El  silenci  era  absolut.  Sols  el  soroll  del  meu  encongit  respir 
s'atrevîa  a  profanar-lo.  La  nit  era  augusta,  diàfana  :  un  abisme 
blaviç,  immens,  puntejat  d'estels,  que  indicaven  distancies  con- 
foses  en  la  fondaria  inacabable.  I,  abaix,  la  terra  ubaga  restava 
muda,  amb  un  callament  sant,  com  recoUint  amb  religiôs  respecte 
les  irradiacions  de  lo  infinit.  Aixô  es  lo  que  es  percebia  pels  ulls  i 
per  les  orelles...  Perô  ademés...  ^Com  explicarc  aquella  sensaciô 
fonda  i  esborronadora  que  cm  perseguia?  No  sabria  comparât  el 
meu  estât  sinô  amb  el  d'una  persona  que  se  sent  molestada  fins  a 
lo  insofrible  per  l'insistent  mirada  d'una  altra,  que  l'espia  en  silenci 
fit  a  fit.  Si,  la  tensiô  del  meu  esperit  arribava  a  lo  inaguantable. 
No  pogui  resistir  mes.  Sang-glaçat,  vaig  caure  de  genolls.  —  Oh 
infinit,  oh  ignot,  oh  sant...  jo  t'adoro!  Ajuda'm,  empara'm!  —  vaig 
exclamar  amb  un  crit  involuntari,  que  retrunyi  espantosament 
en  el  meu  cor.  I,  de  boca  terrosa,  vaig  seguir  resant,  resant  amb 
desvari,  arraulit,  trémolos,  fins  que  m'esdevingué  l'entendriment 
i  el  plor  i  el  consol. 


tf  dfzarda 

et  sjtçnsi  Ci-  ipsijt(iit.  soiz  el  siuol  iff /  mew  enkutjjid  respir  s  lùçbi'- 
ç  pji\ijenarîij..  Iç  nft  ei-  eugiist?,  diafsna  :  t,in  gbizma  Uçbiz,  immens, 
pimtijad  d  çstçls  ko  indikahn  distansiss  kumjo-zis  en  te  fiindiuis  rne- 
tiçbahbtd.  y  çhae,  tç  (rre  ubaga  f^stahj  mi^tda,  einb  ùh  kelemen  sdn,  kom 
f(k{ilin  cm  r^llijiçz  rçspçkta  t§s  ifediçsiçnz  d§  ly.  imfiniU.  çcç  éz  ty  k(  s 
pçrset>i9  pelz  (dz  i  per  lez  tuçhs...  pÇÀO  ed^mes...  ^kom  esptike^e  ek(h 
s^nsçsio  fonda  y  çzt)i,ininçdo.ig  ke  m  persegJQ?  nç  sçb/iia  k[wip^M  t  mçw 
çstat  sinç  fmb  {t  d  \m3  persona  k{  sf  sén  myt§sUid9,  fjnz  {  ty  (nsif- 
fAfbbia,  pçr  ts  insisten  mixads  d  un  qtUa,  ks  l  espi'-  en  sitensi  fit  e  fitt. 
$1,  le  tensio  del  mew  çspexit  efibab-  e  tn  inçguentabbh.  no  pugj  f^zisti 
mes.  sàngtcsâd  bdè  kc}UM}  dj  iiinols.  —  /ç  imfinil,  ç  innçt,  ç  sdn...  jo 
t^doA{i!  çjudam,  empUMm!  —  bajj  çskîema  çmb  uil  k/it  imbiilipita^i  ke 
fçUttni  -spentç-zsmèn  çn  çl  meu  kor.  i  dç  bçks  iefo-zj  bdè  tlgi  rezan,  r^zan 
em  dezba4f  efçulit,  tAemiflçs,  fins  ke  mçzdçbbïge  t  çntendAimen,  y  et  plç, 
y  (1  kttnsçl. 


—  40  — 

Vaig  aixecar-me,  a  la  fi,  réconfortât,  posseït  d'una  dolcesa 
mistica.  La  hasarda  no  m'havia  pas  deixat  del  tôt,  perà  m'era 
suportable.  Amb  el  posât  modest  i  les  parpelles  baixes,  reprengui 
la  marxa  pels  viaranys  solitaris,  mormolant  pregaries  a  mitja 
veu;  i  aixis  logri  arribar  al  mas. 

Marines  i  boscatges  Joaquim  Ruyra 

VAGANT  PER  LA  MUNTANYA 

Quan  un  s'hi  troba  tôt  sol,  a  la  muntanya,  sens  altra  companyia 
que  la  dels  faigs  i  dels  avets,  sens  altra  conversa  que  el  gai  murmuri 
dels  xaragalls  esmunyint-se  sota  l'herba  o  l'infinidament  carinyosa 
complanta  del  vent  a  través  del  bosc,  es  quan  un  se  n'enamora 
de  debô. 

I  es  un  amor  que  encisa  i  va  captivant  el  cor  enamoradiç, 
fins  que  se  n'apodera,  dient-li  amb  veus  dolcissimes  que  els  seus 
encants  no  tenen  mai  fi,  que  les  sèves  voluptats  no  cansen. 

I  un  hom  deixa  allargar  les  estones  de  contemplaciô;  i,  mai 
prou  assadollat  de  ses  belleses,  el  qui  l'ha  vista  de  dia  la  vol  sorpen- 
dre  a  la  nit. 


bdjj  eeçkarm-  ç  le  //  r^kutnf {triai,  pi/s^fd  d  {ms  dt^tsfz^  misiikp. 
le  hezarâd  nç  m  ebio  paz  decad  del  tôt,  pe.iç  m  cm  sijpijrtabbh.  ptib  §t 
■piizad  mijd^si  i  les  pçrpebz  iaess,  fepÀçngi  le  mares  pelz  hiejat}  stiliia- 
Àiz,  mtirmtjlan  p^egaxigz  ç  m'ijjd  bçti;  y  çeiz  hjq4  çriha-  -l  mâs. 

mçÀinsz  j  huskajj9s  /«f^î'w  fy-ixa 

bfgan  pfr  1}  myniaijs 

kuan  yn  s  i  iÀçla  ici  soi,  ç  tç  miinlatw,  sçnz  çHm  kump^ja  k(  le 
dçls  fâjd  i  d§lz  ibeH,  senz  aliia  kumbçrsa  k§  l  gai  murmiui  del  eexegalz 
çzmut}ins3  sois  l  erba,  o  l  infinldamèn  kç^pjo'zs  kumplanta  del  Hn  e 
ixçbçz  d§l  hçsk,  es  kuan  un  se  n  çnemoxa  âç  debç. 

y  éz  vn  çmor  k  çnsi'zs  i  iâ  kepijban  çl  kçi  çn(ni{iÀ§dis,  fins  kf  se 
n  ipiidçAa,  dienli,  çm  b(uz  dulsisimis,  ke  l  seuz  pikanz  nç  içnan  mai  fi, 
ke  Iç  sebaz  hiluptad  no  kansan. 

y  itn  cm  dec-  çlçrga  Içz  esionaz  da  ki,tntemplesio;  i  mai  pxçw  çsf- 
dylad  de  sçz  bçlfzss,  el  ki  l  f  bists  dç  dp  Iç  bol  siirpçnd/,-  f  le  niii. 


41  — 


En  aquestes  régions  altes  i  serenes,  on  tôt  brolla  com  per  art 
d'encantament,  un  hi  esta  a  voltes  temerôs,  i  sembla  com  si  fes 
nosa  a  la  Natura.  Tôt  se  présenta  tan  tendre  an  els  meus  sentits 
admirats!  Els  reguerons  tantost  nascuts  cuiten  a  fugir  del  davant 
meu  per  esclatar  al  cap  de  poc  en  mil  rialletes  d'infant.  ^Qui  pot 
resistir  el  desig  de  sentir  bategar  tan  aprop  la  vida,  sensé  caldre 
mes  que  obrir  els  ulls  i  parar  l'orella? 

Segueixo  pujant  per  una  regiô  pedragosa,  i  no  trigo  a  girar-me 
per  guaitar  la  jaça  que  he  travessat,  i  que  s'estén  com  gran  catifa 
d'un  verd  encès,  tivada  per  les  roques  grises  que  desigualment  la 
volten;  les  vaques  pel  costat  de  les  quais  he  passât,  ara  les  veig 
petites,  petites,  i  Uuny,  lluny  :  sols  fixant-m'hi  molt  sente  el  dring 
de  l'esquellot,  quan  el  tic-tac  del  meu  pois  no  m'ho  destorba;  alla 
d'enllà  oviro  serres  i  mes  serres  ostentant  Uurs  carcanades  ossudes 
rublertes  de  bosc  a  banda  i  banda. 

Croquis  Pirenencs  Jaume  Mass6  Torrents 


en  §k(st3  fejionz  <}ii3Z  i  suenoz,  on  içd  b/oh  kçni  pe4  âr  cl  fûkçn- 
iemçn,  (m  i  §sta'  bçltss  i^mexçs,  ?  sçmhh  kçm  s?  (êz  nç'z-  §  tf  nçtuAO. 
tôt  s§  pxizçnl9  tân  tçndx-  en  elz  mçu  sentiM  immijatil  çl  fegexons 
tentçs  nçskutl  kuipn  ç  fuji  dçl  deban  méu  pç4  (sktçta- 1  kab  df  pçk  cm 
m\l  fiilçtsz  d  itnfan.  ^ki  pod  rezistl  l  dezij  dç  sçnti  içtiga  tân  çpÀçb  Iç 
iida,  sens3  kt}ld/9  mes  k  tib/i  Iz  iilz  i  pçia  î  {uçh? 

sigçctf  ptijan  p(À,  una  fijio  ped/egç'Z9,  i  nç  Uigti  §  jijarme  per 
gUiiia  II  jasa  k  i  ù^i^sat,  i  ke  s  çsten  kçm  gMû  kçtifa  d  iim  bçrt  §ns(s, 
ilbada  pçr  Iç  rçk^z  gAfzas  ke  dezigu^Uni-n  tç  bçtlan;  1(Z  bakas  pçl  kustad 
de  l§s  kuc^ls  (■  p^sat,  axa  1{Z  bçé  pçtitas,  pçtltaz  i  lûr.V,  IV'-'-t}  ■'  sçts 
fiksanmi  mçl  sçniul  driiï  d§  Içskçlçt,  knân  §1  ijkiag  dgl  mçti  pçlz  nô 
m  \i  dçstçrba  :  (la  d  çtila  iiblxu  sffaz  j  mis  sç'faz,  \istçntan  l^trs 
kfrkinadaz  \isi^das,  f\ibbt(rtaz  d(  bqsk  ç  banda  i  banda. 

kxçkis  pixgnçiïs  jwma  mçsç  ti^fçns 

6 


—  42 


Aixis  com  els  paleontôlegs,  amb  uns  quants  ossets  sencers  i 
fins  amb  fragments  informes,  reconstitueixen  animais  antedilu- 
vians,  monstruosos  per  nosaltres  avui  en  dia,  els  mitôlegs  modems, 
amb  les  rondalles,  troben  els  mitos  primitius,  i  van  reconstituint 
la  religiô,  les  costums,  l'organitzaciô  social,  en  una  paraula,  d'aque- 
lles  époques,  tan  reculades,  que  se  les  coneixia  vagament,  fins  fa 
poc,  amb  el  nom  de  préhistoriques,  i  que  ara  han  entrât  al  domini 
de  l'historia  positiva,  sensé  cronologia,  es  veritat,  mes  amb  el  segell 
propri  i  caracteristic  que  no  es  pot  confondre  amb  cap  altre. 


Fins  l'endevinalla  es  mes  digna  d'estudi  de  lo  que  a  primera 
\asta  pugui  semblar.  Aquesta  forma  infantil  de  l'enigma,  el  que 
segles  endarrera  era  la  preocupaciô  dels  sa  vis  i  avui  es  sols  entre- 


fers koni  çls  pelmntçhgz,  emh  uns  kuâns  usel  tçnsçs,  i  fjnz  etn 
fiçgmenz  imformss,  fçki^nstittfçon  enimi}lz  çniçdiluUanz ,  miinsUuo-zus 
pçr  n{izi}lu^s  (buy  in  dp,  (Iz  mi/çlagz  mijdçrns,  cm  Iç  rundahz,  Uçhan 
çtz  m\t\is  pMmitius,  i  hân  rçkunsiittJin  te  fçtijio,  tes  knslt/ms,  t  urgçni- 
ZfSfo  susiql,  en  un3  p§A(}ij!3,  dçkçhz  çpukps,  tàn  rekuîades,  kf  sç  les 
kimieia  hâgamèn,  finz  fâ  pok,  çmb  çl  nom  de  preistMJkss,  i  k  a*-  en 
entMt  el  di^minj  dç  l  istoxio  puzltlhe,  sçnso  kAuniihjjh,  (z  hç^tat,  mçz 
emb  4  sçjçl  pAçpi  y  ke-tekie/islik  kf  no  s  pot  knmfondA-  em  kâp  qUa}. 


finz  1  fnd(b}nah  êz  mfz  dinns  d  (sii,idi  df  l\i  k  f  p4m?/,3  histd  pijgi 
sembla,  ekesta  formd  imfçnilt  de  l  eninms,  el  kf  sigghz  fndfreÂ9  eA9 
If  pÀf{ik{ipfsio  dfl  sahiz  i  fbi/i  çs  sôlz  fnUflfnjmen  df  If  k{c'éflf(9,  çs 


—  43  — 

teniment  de  la  quitxalleta,  es  testimoni  vivent  del  caràcter  del 
poble,  que  (si  en  la  rondalla  desplega  la  fantasia,  en  la  faula  mo- 
ralitza,  en  la  Uegenda  exalta  l'amor  a  Déu  i  a  la  patria,  en  la 
cançô  obre  de  bat  a  bat  les  portes  del  cor,  en  l'acudit  fa  venir 
l'alegria  i  en  el  refrany  condensa  l'experiencia)  en  l'endevinalla 
mostra  l'enginy. 

No  es  pas  cosa  tan  insignificant  esperonar  l'inteMigencia  a  les 
criaturetes;  i,  sobretot  afora,  que  no  es  coneix  el  discreteig  ni  els 
jôcs  de  paraules,  com  a  ciutat,  les  endevinalles  tenen  una  missiô 
educativa  molt  important.  Un  nen  o  una  nena  que  mai  endevinin 
res,  se  senten  agullonats  per  les  rialles  dels  altres,  a  l'escoltar  cada 
soluciô,  que  es  un  disbarat,  i  es  fixen  en  lo  proposât,  acostumant-se 
a  la  metàfora  i  a  la  comparaciô  de  manera  ràpida. 

Novellistica  popular  Rossendo  Serra  i  Pages 


tçstimçni  bibçn  dit  kçmkia  del  pçbhh,  k§  (si  çn  4  fundah  desplçgf  If 
jçnlezp,  en  l^  ft}uU  mif/^lldd^,  en  l^  Içjfndg  çgziiUi  l  çmax.  §  dm  y  e  If 
pdUp,  çn  îç  kçnsç  çtiyia  df  hdt  {  hâd  Içs  pçrtpz  dçl  kçr,  çn  t  çkttdjt  fâ 
bçni  t  çlçgjiis  y  çn  çl  fçfMtt  ki^ndçns?  1  çspçÀÏçnsp)  çn  t  çndehinah 
tnçstÂâ  i  çijjit}. 

no  (S  pas  kç'zs  tân  insinnifjkan  çspexiina  l  intçtlijçnsi-  ç  tçs  k4ç- 
i{Uos;  i,  soiÀ.3  içt  çfçjt9,  kç  nç  s  kimçj  çl  disk^çlçj  ni  l  jôgz  dç  pçiquhs, 
kçm  ç  siuiat,  Içz  çndçbinahs  temn  \m9  misiç  ediikçtihd  mol  impifrian. 
un  nçn  ç  \md  nçm  kç  mây  çndç\>[n\n  fçs  sç  sçnisn  çgul\ina(  pçr  Iç 
fjahz  dçlz  (jltMS,  ç  l  çskiilla  kads  si^vsiç,  kçz  y.n  dizhçxat,  y  çs  fikson 
çn  lu  pxupitzai,  çki^sti^mans-  ç  Iç  mçtafuA.3  y  ç  Iç  kumpçxçsjç  dç  mçnçx3 
rapide. 

ni^hçllisiika  pupiflar  f\isçndu  sffs  i  pçjçs 


44  — 


ELL   PARLA 


Anit  eixi  de  casa  teva,  aimîa,' 

tôt  neguitôs  i  malcontent  de  mi. 

Que  coses  que  et  vaig  dir  que  no  volia! 

Que  coses  vaig  callar,  volent-les  dî! 

Al  mati  el  malestâ  encara  em  durava. 

Era  un  matf  emplujat  com  pel  febrer. 

Déu  meu!  aquest  hivern  que  mai  s'acaba! 

i  aquesta  primavera  que  no  ve! 

He  trobat  els  passeigs  arreu  fangosos, 

sadoUats  per  la  pluja  de  la  nit; 

els  brots  tendres  brillaven  temerosos 

al  bell  damunt  del  fosc  brancatge  humit; 

i  tôt  d'una,  volant  a  la  ventura, 

com  lieu  companya  de  mon  greu  afany, 


fl  parla 

(nit  fei  d§  ka'za  ieh-,  simis,' 
iôd  nigitoz  i  màlk{intçn  dç  mi. 
kf  kç'zas  kç  d  hâj  dj  kf  nô  h{il\o! 
k§  kç'zaz  Mé  kçla,  bijlçnhz  dj! 
(l  mfli  1  mçîçsta  -nkaiç  m  diuatp. 
tÀ,9  um  mçii  -mpttijai  kçm  pçl  fçbu. 
dm  méul  çkçst  jbçrn  kç  mât  s  ^kabs! 
y  ekçst3  pxim§h(X9  kç  no  bé! 
è-  Uubat  çls  p^sçjd  irçu  fpigo'Z{is, 
sfdulaf  per  tç  phj,'J9  de  Iç  nitt; 
çtz  bxà(  tçndMZ  bAÏlaban  tçmuo'Z{iz 
çl  bfl  dçmtin  dçl  fosk  bxpikajj-  {imiit; 
i  içd  d  tm9,  buian  ç  t§  bçni^xs, 
kçm  léu  ky.mpat}9  dç  mt^n  gÀçw  §fat}. 


i)  Forme  poétique  ou  littéraire. 


—  45  — 

he  vist  creuar  l'espai,  balba,  insegura, 
la  primera  oreneta  d'aquest  any. 
Jo  l'he  vist  arribar,  vola  que  vola, 
fins  al  balcô  del  blanc  palau  discret, 
i  alli  aturar-se,  arrupideta  i  sola, 
guaitant  poruga  i  tremolant  de  fret: 
guaitant  poruga  les  désertes  planes 
del  cel  desemboirant-se  lentament, 
enyorant-hi  el  volar  de  ses  germanes, 
que  ha  deixat  endarrera  incautament. 

ELLA 

També  ha  vingut,    pobre  aucellet, 

tôt  arraulit, 
a  mon  balcô    cercant  redôs. 

Mes  jo  li  he  dit: 


f  his  kA-ewa  l  çspai,  bg.lh-,  inseqy.jtg , 
/|  pAimçjid  UÂçnçts  d  (kest  au. 
jç  i  4  iist-  if'iia,  hçh  k3  î>çh, 
ffnz  et  belko  del  Uân  pçtqu  diskAçtt, 
y  eli'  çtt^xars-  erupidçis  i  sçh, 
gusilan  fmtgs  i  tiennitan  de  f/éi(. 
gusitan  pÇAugs  îçz  dezçrtos  plaiiQZ 
dçl  s^l  dçzçmb^uansj  Untsmèn, 
^nV^anti  l  tiifîa.  dç  sç  jçrmansz 
k  â  dçcat  çndire.j.3  inkàutdmèn. 

ternie  e  hlngift,     pçljx-  ^usçlçt, 

toi  (feulil, 
ç  mtim  bçlko    serkan  fedos. 

mçj  jo  li  (!  dit: 


-46- 

—  No  ternis  ja    lo  que  es  passât, 

aixeca  el  vol: 
el  cel  es  blau,     els  arbres  verds, 

i  briOa  el  sol.  — 
Aixi  mateix    die  a  l'aimât.' 

—  Oblida  ahir: 
Digue'm  avui    amb  cor  Ueuger 

lo  que  em  vols  dir. 

ELL 

Com  asserenes  mon  neguit! 

com  fuig  mon  dol! 
Ets  el  cel  blau,     ets  l'arbre  verd, 

ets  el  meu  sol. 

Poésies  :  Claror  Joân  Maragall 


—  nç  Umij  jâ    ly.  k  es  pçsat, 

çcfkçl  Ml: 
çl  sçt  éz  iUu,    çlz  aiidz  bçrz 

i  b^lf  l  sçî.  — 
çei  miUj    dfk  §  teimai:^ 

—  yhijd-  ç\: 
digam  çhi^i,    cm  kçr  Uuje, 

lu  kf  m  bçlz  df. 


kçm  çsçÀçnsz  myn  nçqit! 

kôm  fvf  mun  dot! 
(44  {1  S(i  bt(}u,     ç4  t  at)ji9  b(rt, 

(44  4  fnçu  sol. 
pu(zi9s  :  kl{Aç  j'itan  mçÀfgal 

i)  Forme  poétique  ou  littéraire. 


47  — 


El  territori  de  llengua  catalana  es,  en  part,  continental,  i, 
en  part,  insular,  i  comprèn  una  extensa  regiô  oriental  de  la  penin- 
sula  ibèrica  o  hispànica  i  les  illes  adjacents;  aixô  sensé  comptât  la 
colonia  d'Alguer,  en  l'illa  de  Sardenya,  on  la  llengua  nostra,  par- 
lada  des  de  la  fundaciô  d'aquella,  esta  en  contacte,  per  superposiciô, 
amb  l'italiana,  i,  per  juxtaposiciô,  amb  la  sarda. 

El  territori  continental  de  la  llengua  catalana  comprèn  el 
principat  de  Catalunya,  el  règne  de  Valencia  i  les  antigues  régions 
del  Rossellô,  Confient,  Vallespir,  Capcir,  Cerdanya  i  Andorra.  El 
territori  insular  comprèn  l'agrupament  de  les  illes  Balears. 

Les  fronteres  del  territori  continental  català  son  :  al  nord,  els 
departaments  francesos  de  l'Aude  i  de  l'Ariège,  ocupats  per  agru- 
paments  de  poblaciô  parlant  dialectes  llengadocians,  i  la  Vall 


*  *  * 

et  tçr'itçM  de  lengug  ketçlans  (z,  cm  par,  hintinentql,  y  cm  part, 
insular,  ;  kumpAçn  un-  eslçns3  rçjio  luiçntql  dç  Iç  pinjnsuh  ibçÀikg  w 
ispanika  j  Içz  \bz  ffffsens;  (cç  sensa  kumta  l(  ktdçnia  dçtgf,  (n  tUe 
d§  sçrdçtfs,  on  îç  lengtp  nçst4P,  pçrlada  âezda  1§  fundesio  d  çkeh,  çsta  n 
ki^ntakis,  per  siiperpuzisio,  em  t  itçlians,  i  pçr  jtiksteptfzisio,  cm  l§ 
sard9. 

§1  tçritçM  hintinçniql  de  !§  Ijrigtis  ketçlana  kump4çn  el  prinsipad 
de  kçifltiuo,  çl  fçtïna  dç  içlçnsp,  i  lez  çniiqa  fçjiçnz  d(t  fifsçlç,  ktpnflen, 
hàlçspi,  kfpsi,  serdatp,  y  çndo-fs.  çl  tçrijçi-  insular  ktpnp/çn  l  ig^^pe- 
men  dç  lez  ibz  hçlears. 

Içs  fAipttuoz  d{l  tçfiiçii  ktmtinentqî  kçtsta  son  :  çl  nçrt,  (h  dçper- 
tçm^ns  fAçnsfZiiz  d§  t  o:d  i  dç  Iqryç-.j,  \tkupatl  pçr  (gÀup^menz  dç 
piibblesiç  pçrlan  di(l(kt9z  lpig§d{isians,  i  t(  Sa/  dçian,  pçrtçnçn  pùli- 


-48- 

d'Aràn,  pertanyent  politicsiment  a  la  Catalunya  espanyola  i  ha- 
bitada  per  poblacions  que  parlen  un  dialecte  gascô;  a  l'oest  i  sud 
les  provincies  espanyoles  d'Osca,  Saragossa,  Terol,  Cuenca,  Albacet 
i  Murcia,  els  habitants  de  les  quais  parlen  varietats  de  la  Uengua 
castellana;  al  sud-est,  est  i  nord-est,  el  Mediterrani. 

Es  veritat  que  dins  el  territori  délimitât  com  a  tal  hi  han 
alguns  petits  nuclis  de  poblaciô  lingûisticament  diferents  :  dins  el 
règne  de  Valencia  hi  ha  enclavades  algunes  petites  régions  on  se 
parla  una  varietat  castellana  aragonesa;  al  departament  dels  Pire- 
neus  Orientais  hi  ha  el  cantô  de  Fonolleda,  on  se  parla  una  varietat 
llenguadociana.  Emperô  la  reducciô  implicada  per  aquest  fet  ve 
sobradament  compensada  pels  aragonesos  limitrofs  que  parlen 
català.' 

Catalonia  :  Catalunya  irilingùn  Joaquim  Cases  Carbô 


tikemèn  §  le  kçtçlun-  çspinçl^,  y  ebjiadg  per  p{ibblesions  k{  parhn  i^n 
digîçkt3  gesko;  e  t  uçst  i  st^d  tes  pM^ihinsjaz  espçiiçUz  dç  çsks,  sçxçgçsa, 
t^Açl,  kuçûka,  §ib§sçt  i  mùrsp,  (Iz  }iitanz  dç  Içs  kuqîs  parhn  b{^iilad 
d(  tç  Ifngtfy  k^siflaw;  f/  s^dfst,  fst  i  nçrdést,  {t  m§d{tçfani. 

^z  hi4tai  k{  dînz  et  t^ritoxi  dçtimitat  kçm  ç  tôt  \  an  itguns  p(ti4 
ny-ktiz  d§  pt/bbtgsiç  t\nguîstikçmèn  difçxens  :  dfnz  et  fçnna  df  bçlçnsfs  y 
â  -nkiçèad-JZ  elguMs  petits  rejionz  on  se  parti  uni  bexiçtat  kesiçlan-  f/e- 
gtpifza;  çt  depçrtemen  dels  pixçnçtjz  luiçntqtz  i  ât  kento  de  junulçds,  çn 
sç  parts  un9  bç/i§iad  lengediisiana.  fmp^4ç  t§  fedt^ks}o  implikada  pfX 
ekçt  ffd  b(-  si^bÂ-âddnièn  k{imp{nsad9  petz  eÀeg{inç'Z\iZ  limltMtfs  ke 
partsn  keteta. 

kftftçnp  :  k^lçt^tfs  tÀ\tiHgu9  jmkim  ka'zas  kçrbç 


i)  Revu  par  l'auteur. 


49 


CALA  GENTIL 

Sobre  la  cinta  de  blanca  arena, 
que  besa  una  aigua  de  cèlic  blau, 
grans  pins  hi  vessen  a  copa  plena 
olor  de  bàlsem,  ombra  serena, 

remor  suau... 
Oh  dolç  estatge  de  bellesa  i  pau! 

Un  aqui  troba  la  llum  mes  clara, 
les  colors  '  varies  de  to  mes  viu; 
pura  delicia  de  tôt  s'hi  empara, 
i  sol  o  lluna  mostrant  la  cara, 

tôt  hi  somriu... 
Oh  de  mos  càntics  inefable  niu! 


c  )  els  colors  varis. 


kq.h  jçntil 

sob/.9  î§  sint9  df  itank-  ejens 
k(  be'ze  un  aigiis  de  sçtig  blàn, 
gxâns  ppiz  i  iesdn,  e  kop3  pîçw, 
uio  d}  baîsam,  ombM  se^çw, 

remo  stiati... 
ç  dçtz  çstajJQ  de  helfZ9  i  pQu! 

ij-n,  çki,  Uçha  Iç  Ijim  mes  klaxo, 
tes  knioz  taMSz^  dç  to  mtz  5/m; 
piwi  dçlish  de  tôt  s  i  empcu9, 
i  soi  g  Vund  musUan  Iç  kais, 

ici  i  sutnfiu... 
ç  di  mifs  kaniigs  in^fabbts  niu! 


l)   çls  ktftçZ  bMÏS. 


—  50  — 

Per  puigs  i  serres  s'acaramulla 
f rondos  boscatge  de  verd  etern, 
que  eixa  floresta  de  varia  fuUa 
la  tarder  trista  mai  la  despulla 

ni  el  fret  hivern... 
Oh  Paradis  que  apar'  al  mon  extern! 

Si  aqui  s'acosta  qualque*  mal  dia 
de  nuvolades  amb  nègre  estol, 
sols  hi  duu  tendra  melancolia, 
com  una  verge  sensé  alegria 
que  en  pau  se  dol... 
Oh  bon  refugi  de  callat  consol! 


i)  apareix.  —  2)  algûn. 


fjiundoz  tiuskajj3  dç  bçrt  çiçrn, 
k  ces  fhj.À.çst3  dç  tiaAtj  ft/h 
ïf  terdo  Uisia  mai  1}  despiib, 

ni!  fxçt  ibçrn... 
ç  pejçdis  kepM'  çt  mon  eslçrn! 

si  eki  s  ekçstd  kiiqlkd  '  mal  dp, 
d}  nuh{iiad3z  cm  nçgu  -stçl, 
soiz  {  dy.  tçndda  mel(nkijU9, 
kçm  i^na  trçrp  sens-  etçg/is 
kçm  pqu  sç  dot... 
Q  içn  fçfy'ji  dç  kçlat  k{insçl! 


i)  }pme.  —  2)  (tqyn. 


—  51  — 

Aqui,  ben  jove,  pensi  abrigar-hi 
un  niu  d'humana  félicitât: 
després  la  tomba  vaig  somiar-hi 
aôn  tindrfa  mes  solitari 

repos  mes  grat... 
Oh  Hoc  per  vida  i  mort  fantasiat! 

Es  que  en  la  calma  de  tais  paratges 
tan  dolç  es  viure,  veure  i  sentir, 
i  vora  l'aigua  de  purs  miratges, 
al  ritme  eôlic  d'aquestes  platges 

tan  dolç  dormir! 
Mes  jo  tal  sort  jamai  dec  posseir. 

Que  hi  fa?  D'aquesta  cala  opalina 
prou  el  misteri  n'haurc  gustat, 
mentrc  ara,  a  l'hora  que  el  sol  déclina, 


(kj,  bftp  jçi^,  pçnsj  ehAÏgaAi 
un  nju  d  {imano  fftjsilal: 
dçspMz  t§  iomh  bdé  Ittmia^i, 
çon  tindiid,  mçz  su\\taii, 
refçz  ntfZgMt... 
ô  lok  pir  bida  i  môr  fçntçziatt! 

fs  ke  n  Iç  kq.lm3  d(  i^ls  pçMJps 
iân  dçlz  (Z  iituo,  hçtiÀS  {  sfnif, 
i  hçÀ9  l  aigu3  dç  p^trz  mirajjas, 
çî  ridm-  (çlis;  d  çkçstss  plajps 

tdn  dçlz  d{irmi! 
mej  jo  tql  sor  jimai  dçk  pi.tsçi. 

k(  i  fd?  d  çkçsff  kqh  up^ljw 
pÂÔw  (l  mistçï{  n  nue  gustat, 
mentu-  au-,  ç  t  çàj  kç  l  sol  dçklins, 


—  52  —  • 

m'hi  sent'  cor-fondre  dins  la  divina 

serenitat... 
Oh  dolç  moment,  oh  glop  d'eternitat! 

Poésies  Miquel  Costa  i  Llovera 


Naiid...  Aquella  primera  batallada  del  cloquer'  de  la  parro- 
quia  va  ressonar  pels  sots  ombrivols  com  una  paraula  de  misteri 
que  no  s'entengués  prou  bé.  Feia  tant  temps  que  les  campanes 
restaven  mudes,  que,  al  llençar  per  l'espai  el  primer  mot,  semblava 
que  tinguessin  enfarfegada  la  llengua,  com  un  nin  quan  comença 
a  balbetejar.  Mes,  a  la  segona  batallada,  naancl...  la  veu  del  bronzo 
es  va  aclarir  i,  esbategant  d'ales  aire  amunt,  volava,  corria,  s'ei- 

I)  senlo.  —  2)  campanar. 


m  i  sçn  '  kçr/çndA?  dinz  tç  dmno 

Sf4{niiat... 
ô  dçlz  mumen,  0  glob  d(tçnltattl 

puçzps  m\h(t  kçstd  i  Inhejia 


nâi'i!...  çkçh  pÀimus  tietçlado  dçl  ktnke.'^  de  Iç  pçri^kp  t>â  fesiina, 
■p(l  sçdd  litnb-iibijts,  kçm  un9  pe.i(itd3  de  mislçxi  %  nô  s  çntpïges  pMii 
if.  f(y3  tân  Ums  k}  Içs  kempano  rçslahn  mtubs,  k  çl  Içnsa  pçr  l  (spay 
(l  p4niç  mçt,  sejnhlah  ki  iingesin  (mfçrfegads  te  leiïgtp,  kçm  un  nin 
kuan  himçns-  ç  heîbçleja.  niez,  }  tç  segono  hçidada,  nân::!...  tç  bçu  del 
hionzn  z  t)d'  -kte4,  y  ezbçlfgan  d  ahz  au-  ftnun,  b{ilah,  kijrp,  s  çcem- 

l)  sçnti,i.  —  2)  keinpens. 


—  53  — 

xamplava  per  tots  indrets,  fins  a  fer-se  entendre  al  cap  d'enllà 
de  les  timberes  i  al  fondo  mes  fondo  dels  avencs.  Cada  toc  acom- 
passat  de  la  campana  major  era  com  una  alenada  de  vida,  tebia, 
suau,  amorosa,  que  anés  desglaçant  a  poc  a  poc  l'ensopiment  de 
les  nits  eternes. 

Perô  aixô  encara  no  componia  res  per  lo  que  va  fer  la  campana 
xica...  perquè,  tant  bon  punt  va  començar  la  cridoria  alegroia  del 
tritlleig,  allavores  si,  que  tôt  va  aixeribir-se  ben  depressa.  L'herbei 
emperesit,  que  fistonava  els  reguerots,  se  deixondia  de  sobte, 
espolsant-se  les  gotes  de  rosada.  De  les  bardisses  n'eixien  els  aucells 
a  munions,  tôt  xisclant  i  xiuxiuejant,  aturruUats  pel  baladreig  del 
cloquer.  Per  l'espessor  de  les  boscuries  tristes,  mortes  de  son  i  de 
fret,  s'hi  entafuraven  els  repics  bellugadiços,  fregant-se  pels  arbres 
i  pessigoUant  les  fulles,  com  si,  a  copia  de  refrecs  i  pessigolles,  vol- 
guessin  desentumir  l'arrauliment  de  les  soques  balbes  i  dels  bran- 
catges  emboirats. 

Després,  l'alegre  cridoria  trascava  amunt,  ben  amunt,  enfi- 
lant-se  cap  als  cingles,  aïs  turons,  i  als  espadats,  fins  a  coronar  amb 
soroUs  de  joia  tôt  el  cèrcol  de  muntanyes  nègres  que  emparedaven 


ptah  pir  tô44  indiçlt,  fjnz  f  fers-  (niend.i-  çl  kâb  d  çtila  de  les  timbeMZ, 
i  (1  fond^  mes  fondtj  dçlz  çhp'is.  kadf  içk  fkitmpisad  dç  ti  kçmpan? 
mejo  ei9  kçm  un-  el^nado  d^  hido,  tçip,  stiq-ii,  fnnap'za  k  enez  dizglçsan 
ç  pqk  {  pçk  1  ensupimen  de  Igz  njdd  çtçrn9s. 

pfAç  fcç  çnkaxj  no  ktimpi/np  rçs  per  l\i  kç  là  fé  U  kçmpanç  eiks... 
pçrkç,  tân  bçm  pûn  bâ  ki/mçnsa  tç  k/idçAt-  çlçgAçyo  del  Uillçéê,  (Içiçi^ 
si  ke  tèd  bâ'  -e\4t)irs3  hçn  dçpMss.  l  çrhçy  çmpeA.(zit,  k}  fjstynaha  l 
flgwdd,  ÇZ  dçcttndis  de  sçpts,  espulsansa  ïçz  gotaz  dç  r^izada.  dç  IfZ 
Î>erdis9s  n  fcpn  elz  luselz  e  mimions,  tôt  è\sklan  i  eiijeiwejan,  fli^fulat 
pçl  hçlçMç]  dçl  kliike.  pçr  l çspeso  dç  lez  tnjskt^'ps  txistaz,  mçrl9Z  d§  sçn 
i  dg  JÀ^t,  si  çniefuMhn  çt  fçpigz  belugedisns,  fyiçganso  pçlz  ah/az  i 
pesjgulan  Içs  fijljs,  kçm  si,  f  kçpia  de  fçf^çgz  i  pesigçhz,  hjlgesin 
dçzenUimi  l  efeulimen  de  Iç  sçhz  balhz  i  dflz  tupikajpz  embyiMtt. 

despuz,  l  eleg.13  luidç/.ia  Uçskah-  emun,  bén  (mun,  çmfilansa  kcîp 
§1  singhz,  fis  titÀonz,  i  (Iz  espedatf,  fjnz  e  kiutjna'  m  Siuolz  dg  jçya  lot 
(l  sçrkijl  dç  mi/n(aii3Z  nçgxos  k  çmpçjedaban  el  sott.  i  kuân  Iç  remo  dç 


—  54  — 

el  sot.  I  quan  la  remor  de  vida  va  arribar  arràn  de  les  casetes  mig 
.enrunades  que  componien  el  veïnat,  a  tot-hom  feia  estranyesa  el 
bell  brogit. 

Els  sois  ferésiecs,  X  Raimôn  Casellas 


MESSIDOR 


Es  juny!  Es  juny! 
Ja  canta  la  guatlla: 
la  falç  en  el  puny, 
la  dalla  a  l'espatlla. 
Es  juny! 

Es  juny!  Es  juny! 
El  blat  no  té  espéra: 
ja  arriba  de  lluny 
la  colla  feinera. 
Es  juny! 

Odes  serenes 


Es  juny!  Es  juny! 
Llampeguen  les  dalles: 
la  plana  retruny 
de  cants  i  rialles. 
Es  juny! 

Es  juny!  Es  juny! 
L'aucell  no  pidola: 
intrèpid  s'esmuny 
i  el  camp  espigola. 
Es  juny! 


iids  hâ'  -riba'  ran  df  l§s  kçz^tas  mijj  §nr{madds  kç  k{impuni9n  §1 
t)(inat,  f  ii/lçm  fçy-  (stÀçnfza  l  bel  ^Ài^jiU. 


et  sçi(  ffxeshks,  kçpili.tl  d(zç 


é]  pi)}!  fi  ;«»■' 
ja  kant9  le  gyalb; 
if  iq.lz  ç  nçl  pûn, 
Ig  dal-  ç  l  (spalb. 
éj  jùn! 

H  iw!  M  iw-' 

el  blad  no  U  -spuo; 
ja'  -rit)3  dç  hm 

éj  jvxf! 
çây{s)  sçÀçnos 


misido 


rsimon  kezçhs 


éj  PM-'  éj  jàv! 
Iempçg9n  Içz  dahs; 
te  pîan9  fiUuij 
de  kânz  i  f'iabs. 
éj  jwl 

éj  jittf!  éj  jwf 
I  eijsél  no  pjdoh; 
inUçpit  s  (zmiin 
i  el  kâm  {Spigolg 
éj  jtpi! 


—  55  — 


De  la  selva  en  la  quietut 
se  sent  un  aglà  caigut 
que  de  fulla  en  fulla  truca, 
fins  que  ofega  el  cop  fatal 
el  rebroU  primaveral 
que  vesteix  l'arrel  caduca. 

Desprcs  eau  un  altre  aglà, 
i  enllà  un  altre...  i  mes  enllà., 
i  ara  i  sempre  i  a  tota  hora; 
i  aquest  truc  seguit,  seguit, 
aquest  colpeig  repetit 
d'estalactita  que  plora, 


d(  tç  sçîhç  n  le  kktut 
sç  Sfti  un  egla  keigut 
kf  de  ftilçm  fijh  UijkQ, 
fins  k  ufçgç  l  kôp  fçtal 
kç  bestçj  içrçl  kçâuk^. 

dçspies  kà'.-  un  q.îU-  egla, 
y  çnla  un  qlljis...  i  mçz  çnla. 
y  aÂ3  i  sempxp  y  g  totç^s; 
•y  çket  Uûk  sçgit,  segit, 
y  çkçt  kt/lpfî  rçpçtit 
dçstelektits  ke  plçx3, 


-56  - 

sembla  el  tic-tac  dolorôs 

d'un  rellotge  misteriôs 

enfonyit  en  la  bosquina 

que,  igualment  aqui  que  arreu, 

va  cantant  a  mitja  veu: 

—  Tôt  parteix...  tôt  eau...  tôt  fina... 

Liliana,  preludi  Apeles  Mestres 

TRISTES 

L'altra  nit  vaig  somniar 
que  dolça  la  mort  pu  java 
per  ma  escala  a  poc  a  poc 
fins  que  en  ma  porta  trucava, 
mes  que,  a  l'obrir-la  amatent, 
la  mare  en  son  Hoc  trobava; 
i,  a  l'estrènyela  en  mon  pit, 
amb  quin  greu  me  despertava! 


semble  l  tiktag  d{duÀOZ 
dun  felçjj3  mistixiçz 
(tnfwit  {ti  /f  hjskins, 
ka  igiiàîmçn  rki  kerçu 
.  bâ  kenian  §  mijja  tiçu: 
—  içt  ■p(rtçe...  tôt  kq.u...  tôt  fins... 

Iilian9,  p,qt{idi  çpçhs  mçstMs 

tÀÏStSS 

tqltis  nid  bdê  {{imia 
k{.  dçlsa  !{■  mçr  pujahy 
pçr  me  -skql-,  e  pok  e  pôk 
fins  kem  me  pçrte  tÀtikatie: 
mes  k§  t iiiÀ\ri-  çmçlen, 
te  ma^çn  suij  Içk  tÀubatis: 
y  ç  test^çnstfm  mum  pit, 
jem  k'in  gÀfu  mç  despertat>3! 


57  — 


Les  dônes  que  tenen  l'aire 
de  la  mare  de  ma  vida, 
la  cabellera  cendrosa, 
i  vesteixen  com  vestia, 
glatint-me  el  cor  d'enyorança 
les  vaig  seguint  amb  la  vista, 
i  elles  ni  menys  se  n'adonen 
que  ha  passât  qui  les  estima. 


A  la  casa  de  mos  pares 
mai  mes  hi  podré  tornar: 
tôt  en  ella,  quan  hi  entre, 
darrera  meu  va  mirant: 


de  îç  max3  d(  nif  h{d9, 

h  k(t>lljÀ3   S(ndÀÇ'Z3, 

i  tiistçcan  kçm  hest{3, 
gi§linm§  t  kçr  d  nj{uans3, 
l(z  bdê  (egin  cm  4  Hsts, 
y  ehz  ni  mçtj  se  n  eâonan 
kâ  p§sat  kl  l(z  §stimj. 


ç  l§  ka'z3  d^  mi^s  paxss 
mai  mfz  i  pi/dM  ti^rna; 
tçt,  en  çld,  kudn  }  enU{i, 
d(feA3  mèu  M  m^Aan: 


Poésies 


-58- 

com  cada  estiu,  tôt  espéra 
als  pares,  que  no  entren  pas. 

Ja  l'àlber,  cobert  de  fulles, 
s'engronxa  sobre  el  terrât; 
j  a  en  le  porxo  i  les  teulades 
escotxeguen  los  pardals; 
ja  l'abella  remorosa 
volta  en  la  parra  el  moscat. 

A  la  casa  de  mes  pares 
mai  mes  hi  podré  tomar: 
planteu  una  eura  que  creixi 
en  finestres  i  portais, 
i  adintre  deixeu  que  visquen 
aire  i  records  del  passât. 

Angel  GuimerA 


kçm  kads  isijit,  tôt  espçM 
fis  pMJs  ke  nç  çntxm  pas. 

ja  Iqlh  kiihçr  dç  ftib[s) 
s  çngMuej  sot)Ae  l  tpat; 
jân  h,i  pareil  i  tes  teuladds 
fskuééçgan  tus  perdats; 
jâ  t  (bçb  fpn{Uç'Z3 
hçltg  n  tf  pa'Ts  t  muskatt. 

f  t§  ka'za  dç  m{is  paisz 
mai  méz  i  p{dxç.  tiirna: 
ptentç'  un  çtu$  ke  kMei 
etn  finçsli3Z  i  purtatz, 
i  (dintis  dçeçti  Af  bjsk^n 
aija  i  ffkçrz  d{l  posait. 


pueziss 


attjd  qimiM 


—  59 


S'esqueia  la  Coma  a  sol-ponent,  dins  d'una  fondalada  tran- 
quil'Ia  i  apacible,  encara  que  un  xic  tristota  pel  to  negrôs  que  donava 
a  les  vessants  l'espès  alzinar  que  les  coronava.  Pel  galze  de  les 
vessants  corria  una  riera  sensé  nom  que  regava  l'horta  de  l'hisenda 
i  alguns  pollancres  d'extremada  alçaria.  La  vessant  de  ponent, 
abans  d'arribar  a  l'aigua,  s'aplanava,  formant  dalt  de  la  riera  com 
un  graô  esgaiat  que  tindria  ben  bé  una  trentena  de  j  ornais.  Al 
mig  hi  havia  la  masia,  una  casa  de  pages,  de  teulada  a  dues  vessants; 
l'era  als  seus  peus,  dins  del  barri,  que  una  esberlada  porta  de  fusta 
tancava.  Un  balcô  tan  llarg  com  el  davanter  dava  esbarjo  al 
primer  pis,  i,  sensé  ordre  ni  concert,  unes  quantes  construccions 
misérables  s'arrapaven  a  l'entorn  de  l'edifici  per  a  l'allotjament 
de  les  besties  i  per  a  altres  serveis  secundaris.  El  primer  pis  era  ben 
bé  rallotjament  del  senyor  :  per  la  part  del  davant  dominava  tota 
l'horta,  estesa  als  seus  peus  com  esplèndid  tapie  moradenc,  llistat 
de  verd  en  oposats  sentits;  mes  amunt,  cls  camps;  i,  mes  amunt 


sfskçya  Iç  kçm-  (  cçipijnçn,  dinz  d  ipv  f{ntd(laih  Uçnkiih  y  çpe- 
sibbh,  ptkai3  k  vtt  ({k  Ujs/çts,  pit  tç  nigxçs  ke  di^nat-  ç  îçz  i§sanz 
Içspçz  çizina  k(  Içs  k\unnaî>3.  p(l  gatzj  dç  Içz  bçsans  kiifiç  iins  fiexs 
sens3  nom,  kç  rçgaba  tçri9  d(  l\zçndo  y  {lg{ins  p{ilaiikÀ9z  destiçmad- 
(Isaip.  Iç  bçsan  de  punçn,  {banz  4  iT{tia'  laigu3,  sçpîfnabo,  ftirman 
dàl  de  le  fie43  kçm  {in  gAço  ezg^yat  k§  t'indÀÎg  bçtn  bé  una  Uçnt(n3  dç 
jurnatz.  el  mjjî  i  ebp  te  m^zp,  \m3  ka'ZJ  d^  pljçz,  dç  içidad-  ç  dipz 
hçsanz,  l  u-  el  seus  pfuz,  djnz  dçl  ba'fj,  k  i,in-  (zbçrlada  pçrtd  dç  fi/sts 
tçnkabs.  i,tin  bçlko  tân  lâr  kçm  çl  debçnlç  dab-  çzharju  çl  p^imç  pis,  j 
sens-  çrdA3  ni  kunsçri  {tn3s  ktianias  knnsUuksiçns  mizçMbbh  s  çfçpa- 
han  ç  l  çnlorn  dç  l  çdifisi,  pçr  l  çlujjçmçn  dç  Içz  bçsiiez  i  pçA  (iIIàs  sçrbçi 
sekundaÀ.\s.  el  pxime  p[z  exa  bém  bé  1  çlujfçmen  dçl  sçtip  :  pçr  Iç  par  del 
dçban,  dijminaha  iol3  lçrl3,  çslç'z-  çl  seus  pçijs  kom  esplçndlt  iepjz 
muxçdçn,  lishd  dç  béri  en  npijzat  Içntjtl;  mçz  çmun,  çls  kamz,  i  r,i(z 


—  6o  — 

cncara,  la  vinya,  cobrint  amb  aire  desmaiat  els  primers  geps  de 
la  muntanya.  Per  la  part  del  darrera,  la  costa  s'accentuava  ràpi- 
dament,  i,  de  la  caréna  a  baix,  l'amo  podfa  ovirar  les  ombrivoles 
interioritats  d'aquell  bosc  ferreny  que  semblava  lliscar  a  pleret  i 
cautelôs  cap  a  la  plana.  Als  sens  peus,  i  bé  als  sens  peus,  hi  ténia 
l'amo  el  servei,  el  bestiar  i  l'aviram,  que  escatainava  tôt  el  dia  pels 
paliers,  arreus  i  llenya  de  dins  del  barri. 

L'escanya-pobres,  III  Narcîs  Oller 


La  pobre  mare,  que  ja  es  velleta,  s'enterneix  al  veure'm  arribar 
després  d'un  any  d'ausencia;  lo  pare  fa  el  distret  quan  li  prenc  la 
ma  per  besar-la,  i  em  pregunta  coses  indiferents  per  desvanèixer 
les  llàgrimes  que  li  humitegen  los  ulls.  La  jove,  amb  sa  criatura  de 
mamella,  surt  a  saludar-me;  i  els  petits  me  rodegen  i  m'cstiren  dels 
faldons  o  m'agafen  per  les  cames,  i  molt  alegrois  criden  tots  a  l'hora. 


çnnifi  pikax9,  tç  iin3,  kith^ln  çmb  aijj  âizmçyat  els  pÀÏme  jfbz  dç  Ig 
m{mtau3.  p(r  l§  par  dçl  dçr^^,  Iç  kçsts  s  iksintiiaho  râpidçmin,  i  dç  1§ 
kiÀçn-  liaj,  tamu  ptidi?  t/bi^a  tçz  {imhxibuhz  intçÀJiuitad  dçkçl  bôsk 
jppj,  kl  sçmblabD  Hska,  ç  pleAçt  ?  kçutçlos,  kdp  ç  1}  plans,  çl  sçijs 
pçuz,  i  bén  fl  sç\ts  pç{is,  i  tçnp  l  aniu  l  sirb^i,  el  beslia,  {  l  ibJMm, 
k  çskçtdinabs  tôt  fl  dis  pçlz  pehz,  erçtiz  j  l(tf3  dç  djnz  dçl  ba'fi. 

l  çskatfçpôb.{3s,  kçpitnl  tçrse  nçrsjs  tjlç 


*  *  * 

Iç  pçbÀO  ftiaM,  liç  jâ  -z  bçlçia,  s  çnfçriiçj  çl  bçiuwi  çriba  despÀçz 
d  un  âff  d  çîjzensp;  li,t  paxo  jâ  l  disUet  kiian  li  pxçii  Iç  ma  per  bçzarh, 
y  cm  pÂçgunto  kç'Z3Z  indijçxens,  per  dçzbçnçey  Içz  lag^intjs  ke  Ij  ijmi- 
1ç'J3n  hiz  ûls.  Iç  jobs,  cm  sç  kyiiç({UJ  dç  memeh,  sûrt  ç  sçlijdarms;  y  çls 
peliiçd  fnç  fi/dç'jpn  i  m  çstixsn  dçls  fçldons,  ç  m  çgafsn  pçr  Içs  kamos, 
i  mçil  çlçgÂçis  kxldan  içdd  ç  l  Ç-i-o,  cm  l{i  kdp  çlsat  i  bçi  myanms  :  /éz 


—  6i  — 

amb  lo  cap  alçat  i  boi  mirant-me  :  —  Es  l'onde,  es  l'oncle.  — 
Jo  els  alço  un  per  un,  els  petonejo  commogut,  i  casi  bé  m'escapen 
les  Uàgrimes  al  veure  l'alegria  que  produeix  ma  arribada. 

Aqueix  es  per  a  mi  lo  ditxôs  començament  de  la  festa,  i  ben 
segur  que  no  sento  altre  goig  mes  pur  ni  mes  amable  cap  mes  dia. 
Després  entra  l'hereu,  que  ve  de  donar  una  mirada  cJs  treballa- 
dors  que  ocupa  en  les  nostres  terres.  jSi  el  vegésseu,'  quin  pillardaç 
es!  jque  guapo  i  ben  plantât!  jcom  se  sembla  al  parc,  i  que  bé  repré- 
senta la  seva  autoritat!  Jo  sô  el  seu  fillol,  i  sento  que  m'estima  com 
a  pare  i  padri  ademés  d'estimar-me  com  a  germa.  Aixins  que  era 
veu  m'abraça  carinyosament,  i,  com  la  mare,  desseguit  pensa  que 
he  de  berenar  o  fer  beguda. 

Lo  que  resta  de  tarda  em  passa  sens  saber  com,  anant  d'un 
cap  a  l'altre  del  poble  recollint  per  tôt  arreu  amistosos  saludos, 
galanes  ofrenes  de  les  noies,  que  totes  volen  que  faci  beguda,  i 
dels  jaios,  que  també  em  conviden,  i,  caragolant  un  cigarro,  em 

i)  Moins  usité  que  veiésseu. 


Içnkh,  -z  Içnkh!  yç  ^tz  gts{t  un  -pu  ijn,  f/s  pçttpiç'ju  ktfmin\iqût,  j 
ka'zj  H  m  çskap9n  t(z  lag^imQz,  et  t>(iu3  t  it^g^s  k(  pÀiidttçj  m  çfitadi). 

(kçj  es  pçr  mi  t{i  diccos  knmçnspnen  dç  Iç  fest9,  i  bm  sigu  k§  no 
sentu  qlixo  go]  mes  pur  ni  mêz  çmabbh  kâb  mez  di3.  d(sp4ez,  cntM 
l  Ç.IÇU,  k{  H  d§  d{tna  uns  mi^cuî-  ils  Uçiilidçs  kç  ukup-  (n  t^z  nçst49s 
tç'fas.  jsil  l^jçsçu^  kin  pilçrdaz  çs!  jkç  guapu  i  5?;«  plentat!  jkom 
sç  sçmbl-  (1  pax9,  j  kç  be  repyiçzenig  Iç  S(b-  itti{uitail  jô  sç  l  seu  fiçl,  i 
sfutu  kç  m  istim3  kçm  e  paxa  i  pçdM,  çdçmez  d  çstimarma  kçm  ç  jerma. 
(tins  kf  m  bçu  m  (bMsi  kixitfô'zemçn,  i  kçm  Iç  maM,  dçsçgil  pçnso  k  ^ 
de  bçxfna  ç  fé  bçguds. 

Iti  kl  ffsia  di  tarda  im  pasd  sinse  sibç  kçm,  inan  d,  titï  kâp  i 
t  (}ltÀ3  dit  pçbbta  fikulin  pir  t^t  irçti  imistp'zn  siliid\is,  gitanoz  uf^nsz 
di  tiz  nçy9s  ki  içioz  bçton  ki  fmi  bigudp,  i  dit  jayus  ki  limbe  m  kuni- 

i)  Moins  usité  que  biyisiu. 


—  62  — 

parlen  de  la  collita,  del  catastre,  dels  mais  temps  que  es  passen; 
i,  de  casa  en  casa,  en  entretinguda  conversa  em  passa  el  temps,  fins 
que  es  hora  d'anar  a  retiro. 

Quadros  populars,  La  festa  major  Emili  Vilanova 


LOS  DOS  VELLS 

Ja  lo  sol  se  n'es  anat: 

la  oreneta 
l'ûltim  cant  ha  refilât, 
i  un  vellet  i  una  velleta 
a  l'escô  s'han  assentat. 

A  la  plaça,  lo  jovent 

fa  ballades, 
i,  a  la  llar,  lo  s6  se  sent 
de  les  notes  acordades 
que  la  gralla  dôna  al  vent. 


hidon,  i  kçrgiflan  un  siga'rn  em  parhn  dç  If  ktfUts,  dçt  kçlaslM,  delz 
m(}ls  iétns  ki  s  pas9n;  j  d{.  ka'z-  pi  ka'Z3,  çn  inUftingi^dg  kijmbfrss, 
cm  pasfl  Ums  fins  k^z  ç-C3  dçna'  rçtiÀu. 

knadMfs  ptipijtars,  Iç  /r^fo  mijo  §mili  hitçnçba 

îijz  dôz  bfls 

jd  t{i  soi  sç  nëz  çnat: 

If  luençto 
iijilim  kân  ç  fffilal, 
y  ûm  beljl  i  i/n3  içlçU 
{  t  fsko  s  in  çsçntait. 

i  îç  plasy,  l{i  jtfien 

fd  tfladys, 
y  f  If  Idr,  tu  sç  sf  sén 
df  Ifz  nçhz  fkijrdadis 
hç  If  gjah  dçit-  fi  t'en. 


-63- 

Lo  vellet  sospira  i  diu: 

—  Jovinença, 
mes  ardenta  que  el  caliu!  — 
La  velleta  calla  i  pensa, 
calla  i  pensa;  mes  somriu. 

Lo  vellet,  a  sa  muller, 

que  se'l  mira, 
diu  :  —  Que  hermosa  que  vas  scr!  - 
Ara  es  ella  qui  sospira 
i  mormola  :  —  Que  hi  vols  fer!  — 

Ella  diu  :  —  Freda  es  la  nit: 

fa  glaçada.  — 
I  s'acosta  al  seu  marit. 
—  Es  ben  llarga,  la  vetllada!  — 
ell  mormola,  mig  dormit. 


—  j{ibinçns3, 
m(z  çrdçntd  kçl  kçl\u!  — 
le  idçtd  kab  i  pçns3, 
kah  i  fçns3,  me{s)  s{imriti. 

i{i  bil(t,  (  s§  mt/le 
kg  sç  l  min, 
dju:  —  kfrmç'zs  ke  bas  sç! — 
ail  çz  çh  ki  s{ispi'49 
i  marmots  : —  kç  i  bçls  fç!  — 

çl3  diu  :  —  jAçdç  (z  Iç  n\t: 

fâ  gtisada.  — 
i  sçkçsi-  çl  s(u  mçMit. 
—  fz  t)fu  larqa  Iç  ti(lladi!  — 
él  mtfrmçh,  mif  d^rmitt. 


-64- 

—  Altres  vetlles  hem  passât  — 

lo  vell  pensa  — 
que  molt  curtes  hem  trobat.  — 
I  diu  ella  :  —  Jovinença! 
sols  memories  m'has  deixat!  — 

De  la  gralla  porta  el  vent 

la  sonada, 
i  la  vella,  dolçament, 
taraMeja  la  tonada 
de  la  dança  que  se  sent. 

Lo  vellet,  endormiscat, 
la  ou  amb  joia, 
despertant  tôt  d'un  plegat, 
i  li  diu  :  —  iRecordes,  noia, 
que  vegades  la  hem  ballat? 

Poésies  FREDERIC   SOLER 


—  aiUsz  bçlhz  cm  pesât  — 

lu  m  pçnsa  — 
kf  moi  k{irt3Z  (m  Uiibatt.  — 
}  d'iw  eh  :  —  j{itnnçnsd! 
solz  memoxhz  méz  dçcatll  — 

de  l(  gMb  pçrtfl  Hn 

!(■  sunada, 
i  Iç  bçb,  doisamèn, 
içA-iîtcJ3  II  t{madd 
df  Iç  dansd  kç  s§  sfit. 

tu  belçt,  çndurmiskat, 
l(  ow  em  jçy3, 
dfsperlan  tçd  dijm  plegatt, 
i  II  diu  :  —  ifçkçrdsz,  nçy?, 
kf  bçgaddz  tg  cm  hçlatt?  — 
pmzi9S  "  f^dfiik  si^U 


-65 


*  *  * 


(El  poeta  parla  amb  la  seva  mare) 

Deixa'm  esplaiar  amb  tu,  benvolguda  recordança. 

Quan  morires,  vaig  creure  haver  arribat  amb  un  pas  a  tocar 
les  fites  en  lo  camp  de  la  dolor.  jQue  d'horitzons,  mes  tard,  hi  he 
descoberts!...  I,  de  segur,  a  ton  costat  no  els  baguera  conegut  mai. 


Som  estât'  ta  tomba  viva,  mes  ja  aquesta  tomba  s'esbuca... 

Els  companys,  els  amies,  els  records,  els  pobles  aôn  he  viscut, 
tôt  lo  que  ha  format  ma  vida,  ja  es  una  llarga  processô  '  que  retorna 
del  seu  curs,  i  cascû'  del  sèquit,  a  l'entrar,  apaga  el  Hum. 

i)  he  estât.  —  2)  professa.  —  3)  cadaû,  cadascii. 


(et  p{içt3  parla  m  te  seis  mais) 

d(C3m  espteya  m  tî},  bètnbutgûds  rekitrdanss. 

hidn  mtaijpz,  bdé  kmjJ,-  §hç  çribai,  çmb  um  pâz,  e  t{ika  tes  fiisz 
(n  tij,  kâm  dç  tç  âi^to.  jke  d  i^ii44onz,  ntfs  tdrt,  {  ç  dfskt^bçrs!...  i  df 
sff '.'.  f  iV*'^  kifstad  no  Iz  (ge^s  ki^n^gH  fnài. 


som  estât'  le  Içmbd  bi^j,  m(Z  jâ'  -kfsti  tomba  sçzbub... 

ets  kij.mpays,  etz  emigz,  çt  fekçrz,  eîs  pçbbtaz  font  é  biski^t,  tod 
tu  ke  fnrmad  mç  b'^ds,  ja  (z  una  larga  p^useso^  ke  Tfiçrns  d(t  sey  k\irs, 
i  kçskij-  '  dçt  sçkjt,  çt  entM,  çpagç  t  Itim. 

i)  e  -stat.  —  2)  pMifeso.  —  3)  kàdçîi,  kàiçshj: 


—  66  — 

Els  llums  del  tenebrari  s'han  apagat  un  per  un,  manco  el  teu,' 
que  sols  s' ha  amagat  :  ara  ja  no  em  resta  mes  que  el  terratrèmol  de 
la  mort. 

Ajuda'm,  i  a  reveure... 

LUbre  de  la  Mort  :  Llibrel  d'Aniversaris 

*    *    if 

La  poesia  popular  catalana  es  mes  per  oïda  que  per  Uegida. 
Cada  romanç  viu  dins  sa  tonada  propia,  que  no  sols  es  el  segell 
que  el  distingeix,  sinô  que  n'es  l'essencia,  l'anima.  La  lletra,  en 
boca  de  cantadores  cofoies  de  sa  bona  veu,  tôt  sovint  es  una  es- 
pecie  d'ossamenta  mal  Uigada,  a  voltes  sens  cap  ni  peus.  En  sa- 
ber-ne  unes  quantes  posades  i  la  tornada,  ne  tenen  prou  :  entre- 
gades  a  l'encis  d'aquelles  notes,  tan  senzilles  com  potents  i  con- 
siroses,  les  canten  i  galegen  fent  poc  cabal  de  les  paraules  que  hi 
diuen.  Dura  encara  l'eco  del  darrer  mot  de  cada  responement, 

i)  menys  el  teu. 


(Iz  l^mz  d{l  tçnebMxi  s  çn  fpfgai  lin  pçji  ^n,  mankij  f/  /f«,'  kf 
sol{s)  s  a'  -mçgalt  :  gm,  jâ  no  m  rçstg  mes  ke  î  tèret^mi/t  d§  le  mort, 
ijlidsm,  y  ç  rehçtu3... 

lit)À3  df  te  mçrt  :  Utiiçd  d  gnibfrsa.iis. 

*  *  * 

/jf  p{iezi3  pupular  kçt§îan3  (z  mtz  pçr  idds  ke  pçr  Ujidg.  kads  fu- 
manz  hlii  din  se  tijnad9  pjiçpia,  kç  no  solz  çz  el  sçjçl  kç  î  distinjçe,  sinô 
k(  nçz  t  isçnsip,  1  anims.  le  Içtxs,  §m  boka  d§  kçntçdçMs  hifç'ysz  d}  sç 
bçn3  h(u,  tôt  s{ihln  (z  ijn-  espçs'p  d  usementd  mal  Ugads,  ç  iolto  sens 
kâb  ni  p(us.  in  sçbçrne  nn3s  knantss  puzadsz  i  Iç  turnads,  ne  tenan 
piQU  :  çntugadaz  el  ensiz  d  çkçhs  nçtss,  tân  senzihs  kçm  putenz  ?  k\in- 
si40'z3s,  Içs  kant^n  i  gelç'jgn,  fm  pok  kehql  de  les  peunutgs  kd  i  d\w3n. 
d{U-  (nkaÀ.3  l  (kti  dçl  dçfe  môd  de  kads  rçspnnçmen,  kijql  so  p^rlongen 

i)  mçt/z  çl  ifu. 


-67- 

quai  sô  perllonguen  bella  estona,  i  ja  es  desitja  acurçar  '  la  pausa 
solemnial  que  sépara  una  posada  de  l'altra,  despertant-se  eixa 
set  insaciable,  eixa  enyorança  viva  d'oir  rependre  el  cant,  per 
escoltar  una  vegada  mes  sa  melodia  tendrissima,  que  fa  somiar 
de  despert  dolcissims  somnis. 

Romancer  popular,  Prôleg  Mariàn  Aguilô 

CANÇONETA  AMOROSA 

iPer  que  em  miren  tos  uUs  blaus, 
si  no  em  vols,  dolça  xiqueta? 
Si  em  negues  del  cor  les  claus, 
per  que  em  miren  tos  uUs  blaus? 
Ja  que  en  mon  amor  no  et  plans, 
deixa'm  tu  l'anima  quieta. 
iPer  que  em  miren  tos  ulls  blaus, 
si  no  em  vols,  dolça  xiqueta? 

i)   escurçar. 


bçl-  (ston3,  i  jâ  z  dizijj-  çkursa  '  Iç  pauzs  stjkmniqt  kç  sçpadf  uns  pt}- 
zaàd  iî§  l(}llÀ9,  dçsp^rlans-  çc3  s(t  insçsfabbh,  ée-  (nuMnss  bibs,  diji 
rt'Pçnd/ç  t  kân,  p(À  çskidta  ùn3  begads  m(s  se  mçliidp  tend^isimn,  kç  fâ 
sijmia,  de  d§spçr,  duhisim  sçmnis. 

f{itnçnse  pnpuîar,  p^obkk  mçÂian  fgilç 

kfnsi/nçl-  çmti4o'z3 

ipçr  kçm  mUon  tijz  t^lz  blqus, 
si  nçm  holz,  dotsa  qkçi9? 
si  m  negsz  dçl  kôr  Içs  kîqus, 
pçr  kçtn  mUdfi  iuz  ûlz  blaus? 
jâ  kçm  mifn  çmor  nçt  phns, 
decdtn  tù  lan\md  kuio. 
ipçr  kç  m  niimt  Ujz  ijlz  blqus, 
si  no  m  holz,  dois?  ejkçl?? 
i)  eskijrsa. 


—  68  — 

Quan  te  mire'  embadalit, 

que  em  diu  ton  joiôs  mig-riure? 

(Ter  que  batega  mon  pit 

quan  te  mire  embadalit? 

Si  amor  per  mi  no  es  sentit, 

no  m'enganyes'  :  deixa'm  viure. 

Quan  te  mire  embadalit, 

que  em  diu  ton  joiôs  mig-riure? 

Quan  de  ton  amor  tinc  set, 
canteret'  sens  aigua  em  portes: 
res  val  eixe'  canteret 
quan  de  ton  amor  tinc  set. 


i)  miro.  —  2)  no  m'enganyis.  —  3)  cantiret.  —  4)  eix. 


kifdn  i{  mi^c-'  emhçâiîit, 
kç  m  dju  tmj.  jijyoz  m\p-iiu9? 
^Pçr  kç  i(tçg3  mi^m  p\t 
kuân  tg  mi^-  embçdetjU? 
si  emor  pçr  m}  no  çs  sçniit, 
nô  mçngatjss^  :  dçesm  bjuxs. 
kuân  ti  mU-  (mbçâçïit, 
kçm  dju  imj-  juyoz  mVjritua? 

kuân  dç  tun  çmor  tin  s(t, 
kçnt§Â(t^  sens-  aisfij^m  pçrhs: 
f(z  Iqt  çe3^  kintiA(t 
kuân  de  ttjn  (tnor  tlù  sçtt. 


i)  miÀU.  —  2)  «(5  m  {Aganis.  —  3)  kintiÀçt.  —  4)  çc. 


-69- 

Mes  lo  vull'  a  troços  fet, 
com  mes  espérances  mortes: 
quan  de  ton  amor  tinc  set, 
cànter'  sens  aigua  no  em  portes.' 

Mes  ai!  no,  no  m'atengau, 
uUs  de  cel,  llavis  de  rosa: 
ja  que  he  de  ser  vostre  esclau, 
llavis  i  ulls,  no  m'atengau. 
Vostre  dolç  mentir  me  plau, 
si  no  em  doneu  altra  cosa: 
mentiu  i  no  m'atengau, 
ulls  de  cel,  llavis  de  rosa! 

Teodor  Llorente 
i)  Moins  usité  que  vui.  —  2)  càntir.  —  3)  no  em  partis. 


mèz  }{i  hfV  f  ùçsijs  fèl, 
kôm  mçz  (spçMnssz  mçri3s: 
kuân  dç  itin  imçr  tin  sçf, 
kant'  s?ns-  aigtp  n^tn  pçrtas.' 

mçz  ai!  ng,  nç  nifffngqu, 
tilz  d(  sçl,  laiiz  dç  rç'zd: 
jâ  k  è  dç  se  hçsUf  -sktifii, 
lahjz  i  ^Is,  nç  milçngqu. 
bçsUs  dotz  mçnti  mç  pîi}u, 
si  nô  m  dtinçw  ^lUd  kç'z3: 
mçnfiw  i  nô  m{tpigau, 
ùlz  dç  sçt,  labiz  d(  fçzd! 

tçi,idor  lojienie 
Moins  usité  que  tùi.  —  2)  kanti-  —  3)  nç  m  pçrtis. 


70 


L'APLEC 

L'ermita  es  com  un  ou  atapeïda 

de  vells,  donzelles  i  minyons,  que  hi  crida 

de  la  sonora  esquella    lo  trillejar  festiu: 

apar  que  hi  entren,'  d'aquells  cims  i  planes, 

amb  lo  jovent,  totes  les  flors  boscanes, 

sols  per  besar  les  plantes    al  sant  que  aqui  els  somriu. 

CoUiren  a  faldades,  les  donzelles, 

pèsols  d'olor,  violes  i  roselles; 

i,  al  veure  dins  lo  temple    lo  cavalier  gentil, 

entre  ell  i  Sant  Marti  les  comparteixen, 

i  a  ruixades  al  front  les  hi  espargeixen, 

com  en  lo  front  dels  arbres    fruiters  el  mes  d'abril. 

i)  que  hi  entrin. 


î  ipUkk 

lirmit-  (S  kçni  im  ou  çfç'pçid^ 

de  b(lz,  dtptzehz  i  miijpns,  kd  {  kiida 

de  l§  stinoÀ-  çskeb     lu  iMÏÏjja  fistiii: 

çpar  ke  y  enùan,'  d§kçl  simz  i  plans  s, 

cm  l{i  jijhen,  totsz  les  flôz  buskanas, 

sois  pçr  bçza  IfS  planlsz     çl  sân  kçkils  sijtnri\i. 

kvli'tsn  f  fçldadn,  Ifz  d^tnztbs 

pç'ztilz  diflç,  hlçidz  i  rijzehs; 

y  çl  hçui3  djnz  ly.  temph     lu  kçbele  jçntil, 

çnU-  êl  i  San  mçrti  1{S  k{impirtç£9n, 

y  {  r{icad9z  §1  fiàn  l(z  i  ispçrjçc3n, 

kçm  çn  lu  f4on  delz  ab^^z     fmijez  hj.  mçz  dçbAil. 

i)  kç  y  (nUin. 


—  71  — 

Avui  s'escau  l'aplec  a  l'ermitatge: 

endiumenjats  hi  van,  en  romiatge, 

pagesos  i  artigaires,    pastors  i  cavaliers; 

i  a  Sant  Marti  quiscun'  un  dô'  demana, 

un  dô  que  els  concedeix  de  bona  gana: 

als  camps  bones  anyades,    infants  a  ses  muUers. 

Les  nines  i  donzells  no  preguen  gaire, 

que  els  tempta,  omplint  de  mélodies  l'aire, 

la  verda  cornamusa,     que  s'infla  sota  un  pi; 

lo  fluviol  espignador  refila, 

i  al  floret  de  donzelles  que  desfila 

marcant  va  la  cadencia    lo  cop  del  tamborî. 


i)  c^da  u,  cxdascû.  —  2)  Variante  au  lieu  de  àà. 


(hi^i  sçskc}u  Içplçk  i  Içrmitaîjs: 

çndiiimeiijacf4  i  ^àn  en  rumiajjy, 

pfjfzi/z  i  çrtigauos,     p^stçz  i  kibeljs, 

y  e  san  mertf  kiskûn*  tjn  dç*  demana, 

un  dô  kç  ts  kuns^dçj  de  hçno  gana: 

çls  kamz  hçnoz  (ttaddz,     pnfanz  f  sez  mules. 

lez  n'imz  i  dtinzelz  no  pxeggn  gaÏM, 

k§  Is  temta,  umplin  de  mçl{tdi3z  l  aijj, 

Il  dçrda  kçmemt/'za,     kç  s  infh  sole  um  pi; 

lu  fttjtwi  çspimiedç  rçfiU, 

y  el  fl{U(d  dç  dnnzebs  k^  dfsfih, 

mçrkan  hâ  Iç  k^dçnsp     t{i  kçb  d^l  tçmh{ul. 


i)  kàditf,  Mdçsh^.  —  2)  Variante  au  lieu  de  dg. 


—  72  — 

Los  passarells  ne  tenen  gelosia, 

i  trenen  ses  cançons  amb  l'armonia; 

la  tôrtora  hi  barre j  a    son  plor  enyoradiç, 

piteja  lo  pinça,  canta  l'alosa, 

i,  eco  del  cel,  lo  rossinyol  hi  glosa 

angèliques  passades    que  ha  après  al  Paradis. 

Hi  barreja  sa  mùsica,  o  sa  nota, 

de  l'aigua  el  rajoli,  la  que  degota 

dels  arbres  a  la  prada    com  perla  en  un  mantell; 

los  tells,  que  el  bes  de  l'aire  fa  remoure, 

flors  nevades  i  roses  deixen  ploure, 

que  cullen  a  trenc  d'alba    les  nines  del  castell. 

Prop  d'aôn  se  capdella  i  descapdella 

lo  contra-pas,  sota  una  arcada  bella, 

la  font  del  comte  raja    del  cor  d'un  boix  joliu; 


l{ts  pes§À(lz  nf  Unan  jiluz'p, 

i  ijiçn9n  s}s  kensçnz  em  lermtjnp; 

If  torttjjij  i  hffç'J9     sijm  plçA,  (m^aidis, 

■pitfjg  l{i  pinsa,  kant9  tçtç'Zd, 

y  çkti  dfî  sçl,  lij.  ftfsivçl  i  glç'Z3 

pjjçllkâs  pesfdds     k  d'  pÀçz  (l  pexfd{s. 

i  tifrç'p  se  mtj.zike,  h  sç  nçta, 

d}  iaiguçl  fçp4l,  î{  ke  dfgotj 

dflz  atiÂ3Z  {  le  pMd3     kçtn  pçrî-  çn  tjm  mçntd; 

tt^s  tels,  kç  t  b(z  de  l  aijd  fâ  remçtU3, 

flçz  nçbadpz  {  fossz  deon  plçuÀd, 

kl  kulan  ç  Uçn  dath     Ifz  ninsz  d§l  kçstfl. 

pjiçb  dfçn  s(  kçbdçh  î  dfskfbdçb 

l{t  kçnUçpâs,  sot-  un-  çrkads  bçh, 

Iç  fôn  dçl  kçmts  ra'p     dçî  kor  d  {im  bçj  piliij; 


—  73  — 

los  trèmols,  àlbers  i  lladerns  que  abeura 

ombra  li  fan  d'un  cortinatge  d'eura 

que  atravessar  no  poden    los  raigs  del  sol  d'istiu. 

Los  dos  comtes  s'asseuen  a  la  molsa, 

lligats  pels  sons  i  melodia  dolça; 

Gentil  plantât  a  l'ombra    se  queda  d'un  aurô, 

mirant  els  qui  la  mûsica  destria 

i  encadena  uns  amb  altres  l'harmonia, 

com  Uiga  les  idées    ardenta  inspiraciô. 

Encaixen  los  fadrins  amb  les  donzelles, 

les  parelles  galants  amb  les  parelles, 

flors  que  l'amor  enfila    per  fer-se'n  un  collar: 

quan  la  viventa  roda  es  acabada, 

suau,  majestuosa,  acompassada, 

a  l'aire  de  la  mûsica    comença  de  rodar. 

Canigô  Jacinto  Verdaguer 


lus  Uçmiitz,  qlb3Z  i  hdçrns  kçiçuM 
çmbM  li  fân  dun  kurtinajjo  d(UÀ3 
k  fUçhfsa  no  pçdan     tii  fdi4  dit  sçl  d  isliti. 

tifZ  dçs  komt9  sesçwpn  (n  le  molss, 

ligaf  pe  1  sçnz  j  milndp  dolssf 

jentil  ptentaf  ç  t  omb/3     se  keda  d  tin  çuxo, 

mii(!,n  els  kj  Iç  mifzika  dçsUis 

y  çnkçdçnç  unz  çmb  q^ltMZ  l§rmun\9, 

kçm  ligs  lez  idfsz     çrdenis  inspuisiç. 

çnkaesn  lus  j^duinz  (m  Içz  dunzdss, 

l(.s  pçÀçhz  gelanz  em  les  Piuçhs, 

flçs  kç  l  çmoj,  (tnfih     pçr  fers9n  \m  kiila: 

kuân  tç  iihents  fod-  ez  ekçhadj, 

si^qu,  mçjçsitiç'z-,  (kt^mpisads, 

(l  aijs  dg  l§  mûzjh     kumçnsa  d}  r^a. 

kçnigç  jêsinti,t  hçrdçgç 

10 


74 


LA  LLEGENDA  DEL  PARE  I  EL  FILL 

Una  vegada  era  un  fill  que,  causât  de  tenir  son  pare  a  casa 
sempre  malaltiç,  el  portava  a  l'hospital  a  coll-i-bè. 
Pel  caml  va  reposar,  i  el  seu  pare  llavores  que  diu: 

—  Ai,  Senyor!  jo  també  vaig  reposar  aqui  quan  hi  duia  al 
meu  pare! 

El  fill,  al  sentir  aixô,  diu: 

—  Pare,  entornem's-en,  que  el  meu  fill  també  m'hi  duria 
a  mi. 

I  sempre  mes  el  va  servir  bé. 

Del  Rondallari  Català  d'en  Pau  Bertràn  i  Bros 


U  Ujendd  de!  paxe  y  çl  /;] 

uns  higaâç  ç4ç  tjtn  ///  ke  kensad  dç  teni  sum  pdx-  e  ka'zs,  setnpis 
mçlçi/is,  et  ptiriah-  ç  î  tjspital  e  kçljbé. 

p(l  kemi  bâ  rçpuza,  y  et  seu  pand  Ij\)oàos  kç  diu: 

—  â'i,  Sftfç!  jô  ifmbe  baj  repyza'  -ki  ktian  (  dtiye  1  meu  pa^! 
çl  fil,  el  sçnli  eeç,  diu: 

—  pM3,  endjrnçmzpn,  ke  l  meu  ///  t(mh(-  m  f  di^ui'-  ç  mi. 
i  sempÀ.9  méz  el  hd  serhi  H. 

dfl  f{indçla4  ketçla  d  }m  p4u  herUan  i  h^ôs 


—  75  — 

EL  DÔ  DE  NOSTRE  SENYOR 

Una  vegada  Nostre  Senyor  i  Sant  Pere  van  demanar  acolliment 
en  una  casa  de  pages,  i  els  van  servir  molt  bé. 

En  aquella  casa  només  tenien  un  fill,  i  l'estimaven  tant,  que 
tots  feien  el  que  ell  volia  i  només  estaven  per  ell. 

A  l'endemà  demati,  Nostre  Senj'or  i  Sant  Pere  van  marxar 
molt  contents  i  agraïts,  i,  al  ser  un  troc  enllà,  Sant  Pere  va  dir: 

—  Senyor,  hem  tingut  un  descuit  :  tan  bé  que  se'ns  han  portât 
en  aquesta  casa,  i  no  els  hem  fet  cap  dû. 

—  Si  que  els  en  he  fet  un. 

—  Ah!  si?  Quin  es?  quin  es? 

—  Ara  se'ls  acaba  de  morir  el  fill. 

—  Aixô  es  el  dô? 

—  Aixô!  l'estimaven  massa. 

(Del  mateix  Rondallari) 


fî  d^  df  nçstM  sçnç 

{ma  bêgads,  nçsUo  seno  j  sâm  ■p^Ad  bdn  d^m^na'  -ki4lfnen  in  {ma 
ka'Z3  d§  p(jfz,  i  (Iz  Mn  sçrbi  tnçl  be. 

en  ekçh  ka'za  no  mes  ten{dn  ijm  //7,  ;'  /  estjmahn  tân,  kç  Içf  fçyan 
(l  k  él  biiip,  i  no  méz  çstahn  pçx  il. 

e  l  çndema  dçmiti,  nosùs  sçno  i  sâm  pçM  bdn  m{rca  mçl  k\intenz 
i  çgÀçitt,  y  (1  se  un  ùoz  inla  sâm  pç^d  ba  di: 

—  SÇ1J0,  cm  tingijt  lin  diskipt  :  tân  H  ke  s§  nz  an  pi^rtat  (kfst9 
ka'S3  i  no  tz  cm  féi  kâb  dô. 

—  si  ke  Iz  çn  e  fçl  un. 

—  d!  si?  kin  çs?  kin  çs? 

—  aia  SI  tz  çkabi  dg  m^4 1  fjl. 

—  ((ç  -z  (l  dé? 

—  eeç!  Içstimaion  mas3. 

(d(l  metej  rundslaxi) 


76 


PROVERBIS 

Quan  surt  el  sol  surt  per  tot-hom. 

Aigua  d'abril  cada  gota  en  val  mil. 

Pel  maig  cada  dia  un  raig. 

Les  costums  arrelen  mes  que  els  roures. 

Una  flor  no  fa  istiu,  ni  dugues  primavera. 

Barca  parada  no  guanya  nôlits. 

La  veritat  sempre  sura. 

Feina  fêta  no  té  destorb. 

No  es  or  tôt  lo  que  Uuu. 

Com  mes  amies  mes  clars. 

Qui  tira  pedretes  tira  amoretes. 

Una  anima  sola  ni  canta  ni  plora. 


kuan  s^rt  (l  sçl  s(ir  pçr  ttftçm. 

aiqud  d  eîuil  kadj  gçt§  n  bq!  mjl. 

pet  mâè  kad3  diç  un  râêc. 

Içs  kiisli^mz  (Tçhn  mes  ki  l  Toums. 

un9  fîo  no  fâ  ist'iu,  ni  dtiqys  f^mçhçÀO. 

barko  pçÀ.ado  no  guaiia  nçl(/t- 

]f  hçxitat  sçmp43  stjÀi}. 

jçina  jeta  no  U  dçstorp. 

no  éz  çr  tôd  lu  k§  h). 

kçm  m(z  çmjgz  niés  klâs. 

kf  iiyu  pid4(tjs  tu-  çmtuçtJS. 

Î<M-  anims  sçil^  nj  kant^  ni  pî{U9. 


—  m  — 

ENDEVINALLES 

Que  es  allô  que  com  mes  fresc  es,  mes  calent  es?     (El  pa.) 

Una  capseta  blanca 

que  s'obre  i  no  es  tança.     (L'ou.) 

Vola  i  no  té  aies, 

pica  i  no  té  bec.     (L'espurna.) 

Très  que  en  van, 

très  que  en  vénen, 
très  que  en  la  paret  se  tenen; 

très  que  en  baixen, 

très  que  en  pesquen, 
très  que  en  pugen  l'aigua  fresca.     (Els  catûfols.) 


k  é'z  ilç  k(  kçm  mçs  f4(sk  es,  mes  kflen  is?     ({l  pd.) 

t,in3  kepsçt9  Uanks 

kç  sçb^g  i  nos  tank9.     (Içu.) 

hçh  i  nô  te  qhs, 

p\kd  i  no  te  Hkk.     (l  çsfijrno.) 

t^(S  ken  bdn, 

ti^s  kçn  henm, 
txçs  kçn  tç  pç/çt  se  tçnsn; 

txes  k§n  bae^n, 

iÂ(s  kç  n  pçskdii, 
i/çs  kç  n  ptf'jm  l  aij^ua  fxçsk0.     (çls  kçtijfuls.) 


-78- 

Quan  va  al  camp 

mira  a  casa; 

quan  va  a  casa 

mira  al  camp.     (El  càvec.) 

Una  cosa 

que  per  tôt  se  posa 

i  en  Hoc  fa  nosa.     (La  Hum  del  dia.) 

Que  es  lo  que  va 

hores  enllà 

sens  caminâ?     (El  cami.) 

Que  es  lo  que  no  es  pot  anomenar  sensé  rompre-ho? 

(El  silenci.) 


kijdn  b4  -l  Mm, 

mjx-  e  ka'zo; 

ktiân  bâ  ka'sg, 

my-  et  kdm.     (et  kahkk.) 

Vn9  kç'za 

ke  per  tôt  sç  po'Z9 

y  PJ  Içk  fâ  nç'Z9.     (il  lijni  dçi  dp.) 

ké'z  lu  ke  M 

ÇMZ  çtjla, 

sens  k§m\na?    (çl  kçmi.) 

ké'z  lif  kç  nos  pçt  §n{imina  senss  romp/(u?     ((l  silçnsj.) 


79 


LA  FILADORA 

Un  pobre  pages    ténia  una  filla: 
ténia  quinze  anys    i  encara  no  fila. 

Terel-lal-lal-lal-la, 
prim-fiîa,  prim-fila. 
Terel-lal-lal-lal-la, 
prim  fila  i  se'n  va. 

La  nit  de  Nadal,    que  es  nit  d'alegria, 
prcn  filosa  i  fus,    dôna  un  tom  per  vila. 
N'encontra  el  galant,     el  qui  ella  volia. 

—  D'on  veniu,  Joàn?     —  On  aneu.  Maria? 

—  Vaig  al  teixidor,    que  hi  tinc  pessa  ordida. 

—  Quantes  canes  hi  ha,    hermosa  Maria? 
Quantes  canes  hi  ha    de  la  pessa  ordida? 


î(  fil§dçÀ3 

{im  pçhxs  pijçs     l^nif  uns  fih: 
ipti3  k'inz  duz     i  çiikaÀ3  no  fitj. 

t^yiellql  tçl  Içl  là, 
pxim  fib,  fjii^  0^- 
i^x^qi  Içl  Içl  là, 
pÀim  fils  i  sçn  bâ. 

Iç  nid  dç  nçdql,     kçz  nid  dçlçg/[3, 
pyCçn  filo'zo  i  fus,     donc  un  tom  pçr  bih. 
n  enkonUç  l  gçlan,      el  ki  eh  biitis. 

—  dçn  heniii,  pjan?     — Ç7it  çneu,  mç^s? 

—  bajî  çl  tçeiâç,      kç  i  tiiï  pesç  urdida. 

—  kuantps  kanaz  i  A,     çrmo'zd  mçiia? 
kuan(3S  kandz  i  à     dç  Iç  pçsç  ijrdidd? 


8o 


■ —  Setze  canes  té  :     me'n  manquen  les  quinze. 

—  Que  en  farem,  del  drap?     —  Llençols  i  camises. 
Del  que  ens  quedarà    pararem  botiga: 

cap  mes  n'hi  haurà    tan  ben  proveïda; 
i  dels  retallons    vestirem  les  nines. 
La  gent  me  diràn  :     «Hermosa  botiga!» 
Jo  els  hi  respondré  :     «Jo  me  l'he  guarnida.» 

—  En  aixô  quedem,    hermosa  Maria. 


EL  MARINER 

A  la  vora  de  la  mar    n'hi  ha  una  donzella 
que  brodava  un  mocador    que  es  per  la  reina, 
i  quan  n'es  a  mig  brodar    li  manca  seda. 
Gira  els  ulls  envers  la  mar  '  :     veu  una  vêla; 


i)  cap  a  la  mar. 


—  s(443  kands  U:     m  cm  maiïksn  tes  kinz9. 

—  kfn  fmm,  d§l  dMp?     — Içnsçls  i  kemi'z3s. 
del  kffis  kçâeM     pçxç^içm  buiiga: 

kdb  méz  ni  çum     tân  bfin  pMibeldi; 
i  dçl  Fffflçnz     h§stîifm  Içz  niws. 
tç  jén  nç  dJMn:     «çrmp'zs  butigs!» 
jolz  i  rçsfundiç:      «jç  mç  le  gueyiiid-j.» 

—  in  çcç  kedçm,     (rmç'za  ni(Àp. 


çt  me/jne 

§  tç  bç/3  de  le  mâr     ni  â  uns  diinzf^h 
kf  bx^dahe  um  muk{dç     kés  p{r  If  feins; 
i  kuan  nèz  ç  m'ij  bi(ida      II  manh  seds. 
jijç  iz  (ilz  çmbçrz  l§  mâr  ',      bç'-  t/ns  b(h; 


i)  kdp  ç  Iç  mâr. 


—  8i  — 

veu  venir  un  galiot    tôt  vora  terra. 

— ■  Mariner,  bon  mariner    que  en  porteu  seda? 

—  De  quin  color  la  voleu?     blanca  o  vermella' 

—  Vermelleta  la  vuU  jo,     que  es  millor  seda; 
vermelleta  la  vxiU  jo,    que  es  per  la  reina. 

—  Pugeu  adalt  de  la  nau  :     triareu  d'ella. 

—  Ai,  no!  que  no  hi  pue  pujar  :     no  tinc  moneda: 
lo  meu  pare  té  les  claus    de  l'arquimesa. 

—  No  quedeu  per  diners,  no  :    prou  fio  d'ella.  — 
La  donzella  entra  a  la  nau  :     tria  la  seda. 
Mentres  va  mercadejant    la  nau  pren  vêla. 
Mariner  es  posa  a  cantar    cançons  novelles. 
Amb  el  cant  del  mariner    s'és  dormideta, 

i  amb  el  soroll  de  la  mar    ella  es  desperta. 
Quan  ella  s'ha  despertat    j  a  no  en  veu  terra: 
la  nau  es  en  alta  mar,    pel  mar  navega. 

—  Mariner,  bon  mariner  :     tomeu-me  en  terra. 


b(u  hçni  un  gçiio     tid  hç.o  tç'f3. 

—  miuine,  bôm  me^ne,     kçn  ptirl(u  sfda? 

—  de  kin  knlo  te  tuiîeu?     blankç  u  içrmfh? 

—  bçrmçlçta  Iç  bi/i  jç,     k  iz  m\lo  sçds; 
b{rmdçi3  t(  bt^i  jô,      k(S  pçr  le  feins. 

—  pi^jew  f  dq.1  dç  Iç  nàu:     UieÀeu  deh. 

—  ai,  nç!  ke  no  i  pûk  piija:     nç  ifti  mi^n^do: 
tt^  meu  pa/3  U  tfs  kl^uz  dç  l  çrkimç'z9. 

—  no  kçdçu  per  dînez,  no  :     pMu  f'm  d  çh.  — • 
4  dunzele  (nU-  ç  îf  nq.u:     Uio  le  sçds. 
meni43z  M  mçrkçdçjan     te  nau  pÀçn  bçh. 
m^ùnes  pô'z-  e  kenfa     kensonz  nifbel^s. 
fmb  çl  kân  deî  me*ine     s(z  durmidçl3, 

y  finb  (l  S{uçl  dç  Iç  mdx     elaz  dçspçrtJ. 
kuan  da  s{  despertad     ja  non  bçu  tç'ra: 
Iç  nq.u  çz  en  alta  mâr,      p(l  mâr  nçhçga. 

—  mexine,  bom  mçxine:    turnçumçn  tç'r9, 

II 


—  Sa- 
que los  aires  de  la  mar    me'n  donen  pena. 

—  Aixô  si  que  no  ho  faré,     que  heu  de  ser  meva: 
set  anys  ha  que  vaig  pel  mar    per  vos,  donzella: 
cent  Ueugues  dins  de  la  mar,     lluny  de  la  terra. 

—  De  très  germanes  que  som,    sô  la  mes  bella: 
l'una  en  porta  vestit  d'or,    l'altra  de  seda, 

i  jo,  pobreta  de  mi,     de  sargil  nègre; 

l'una  es  casada  amb  un  duc,     l'altra  es  princesa, 

i  jo,  pobreta  de  mi,     sô  marinera. 

—  No  sou  marinera,  no,    que  en  sereu  reina, 
que  jo  sô  lo  fill  del  rei    de  l'Anglaterra. 


k§  luz  ausz  d§-  t§  màr     min  donan  ppts. 
çeç  sj  ke  nô  u  fexç,      k  çu  dç  se  meha: 
set  dtfz  a  ke  hae  pil  mâr     pçr  hoz,  dunzeh: 
Sftt  hugsz  dinz  dç  le  mâr,      lùn  d§  l§  tçfs. 

—  di  U(j  jermanas  %  sôm,      so  Iç  mez  heh: 
l{in3n  pçrta  içstid  dôr,      IqlUs  d§  sçdd, 

i  JQ,  pt^ixçta  d§  mi,     de  sêrjil  nç^Ac; 

lune  (S  kçzad  çmb  tin  dtjk,      1  glUe  es  pxinsç'Z3, 

i  JQ,  puijiçt3  dç  mi,     sç  m§jiinçM, 

—  no  sçu  mçAinexa,  nô,     kfn  sçàçu  rçiw, 
k(  jô  sç  lu  fil  del  fei     df  lçngl§tç'f9. 


TABLE 


Pages 


5 

I.    Définition  et  classification  des  sons 9 

A.  —  Voyelles 9 

B.  —  Consonnes 12 

II.     Prononciation  du  Catalan 18 

A.  —  Exemples  des  voyelles i8 

B.  —  Exemples  de  diphtongues 19 

C.  — •  Exemples  de  triphtongues 22 

D.  — •  Exemples  de  consonnes 23 

III.    Transcriptions  phonétiques 29 

El  parenostre 29 

♦  *  *  :  MARfA  Mercè  Arteaga  Santos 30 

♦  *  •  :  Marîa  Mercè  Arteaga  Santos 31 

HxceUior  {Verger  de  les  Galantes)  :  JosepCarner   ...  32 

Humils  catalanes  {Segôn  Llibre  de  Sonets)  :  Josep  Carner.  34 

Foc  nou,  acte  III,  escena  6  :  Ignasi  Iglesias    ....  35 

Vida  enrera  (Solitut)  :  VicTOR  Català 38 

La  Basarda  {Marines  i  boscatges)  :  Joaquim  Ruyra    .      .  39 
Vagant  per  la  muntanya  {Croquis  pirenencs)  :  Jaume  Massô 

Torrents 40 

♦  {NovelHslica  popular)  :  RossKNno  Sbkra  1  Pages    .      .  42 
EU  parla  {Poésies  :  Claror)  :  Joàn  Maragall     .      .          .  44 

♦  *  *  {Caialonia  :  Catalunya  trilingue)  :  J.  Cases  Carbô.  47 
Cala  gentil  {Poésies)  :  Miquel  Costa  i  Llobera     ...  49 

♦  *  ♦    {Els  sots  feréstecs,  X)  :  Raimôn  Casellas     ...  52 
Messidor  {Odes  serenes)   :  Apeles  Mestres 54 

♦  {Luliana,  preludi)  :  Apeles  Mestres 55 

Tristes  {Poésies)  :  Angel  Guimerà 56 

♦  *  *  {L'Escanya-pobres,  III)  :  NarcIs  Oller  ....  59 


84 


Pages 


♦  •  •  {Qiiadros  populars  :  La  /esta  major)  :  E.  Vilanova.  6o 
Los  dos  vells  {Poésies)  :  Frédéric  Soler 62 

♦  *  *  (Llibre  de  la  Mort  :  Llibret  d' Aniversaris)  ;  M.  Aguilô.  65 

♦  *  •  (Romancer  popular,  Prôleg)  :  M.  Aguilô  ....  66 

Cançoneta  amorosa  :  Teodor  Llorente 67 

L'Aplec  (Canigô)  :  Jacinto  Verdaguer 70 

La  Uegenda  del  pare  i  el  fill  (Del  Rondallari  Català  d'en 

Pau  Bertràn  i  Bros) 74 

El  dô  de  Nostre  Senyor  (Del  mateix  ifon(ia//an)     ...  75 

Proverbis 76 

Endevinalles .  77 

La  Filadora 79 

El  Mariner 80 


i 


PUBLICACIONS 

DEI. 

INSTITUT  D'ESTUDIS  CATALANS 


SECCIÔ  FILOLÔGICA 

Ptes. 

Butileii  de   Dialectologia  Catalans. 

Vol.   I  (abril-desembre  1913) 3 

»    II  (gener-juny  1914) 1*50 

>     II  (juliol-desembre  1914) 2 

BIBLIOTECA   FILOLÔGICA: 

I.  —  Documents  en  vulgar  per  a  l'estudi  de  la  llengua 

(segles  XI,  XII  &  xiii),  per  Mn.  Père  Pujol 2 

II.  —  Die  Mundart  von  Alacant.  —  Beitrag  zur  Kcnnt- 

nis  des  Valencianischen,  von  Dr.  Père  Barnils  Giol   .     .     4 

III.  —  Diccionari  Aguilô.  Fascicle  I 4 

IV.  —  La  frontcra  catalano-aragonesa,  I,  per  Antoni 
Criera 5 

V.  —  Textes  catalans  avec  leur  transcription  phonéti- 
que, par  J.  Arteaga  Pereira 4 

Himnes  Homèrics.  Traducciô  en  vers  de  Joan  Mara- 
gall  i  text  grec  amb  la  traducciô  literal  de  P.  Bosch 
Gimpera. 

Un  vol.  de  IV-262  pagines 5 

Ediciô  en  paper  de  fil  de  50  exemplars 15 

Normes  ortogràfiques o'io 


PtCf. 

En  diposit: 

Primer  Congres  Internacional  de  la  LIengua  Caialana. 
Barcelona,  1908 5 


SECCIO  HISTORICO-ARQUEOLÔGICA 

Anuaris  de  l'Institut  d'Estudis  Catalans. 

Anuari  mcmvii 30 

Anuari  mcmviii 30 

Anuari  mcmix-x 30 

Anuari  mcmxi-xii 30 

Les  Pintures  Murais  Catalanes. 

Fascicle  I.  —  Pedret 10 

i      II.  —  Sant  Marti  de  FcnoUar  i  Sant  Miquel  de 

la  Sèu 10 

Fascicle  III.  —  Tahull  i  Bohî,  Santa  Maria  d'Aneu  i  Sant 

Pare  del  Burgal 10 

Les  Monedes  Catalanes,  per  Joaquim  Botet  i  Sisô. 

Volum    1 10 

»      II 12 

»     III  i  darrer 20 

Documents  per  l'Historia  de  la  Cultura  Catalana  Mig. 
evai,  publicats  per  A.  RuBiô  i  Lluch. 

Volum  I,  contenint  mes  de  500  documents 16 

L'Arquitectura  Romànica  a  Catalunya,  per  J.  Puig  i 
Cadafalch,  a.  de  Falguera  i  j.  Goday. 

Volum  I.  —  Précédents  :  L'Arquitectura  romana;  l'Arqui- 

tectura  cristiana  prcrromànica 20 

Volum  II.  —  Des  del  scgle  ix  a  les  darreries  del  segle  xi.     25 

Les  Obres  d'Auzias  March.  Ediciô  critica  en  vista  de 
tots  els  manuscrits  i  totes  les  edlcions,  per  Amadeu  Pages. 

Volum    I.  —  Introducciô.  Text  de  les  poésies  I-LXXIV.     12 
»      II  i  darrer.  —  Poésies  LXXV-CXXVIII.     ...     12 


Ptes. 

En  dipdsit; 

Catàlech  de  la  Biblioteca  Musical  de  la   Dipuiaciô  de 
Barcelona,  per  Felip  Pedkell.  (2  vols.) 65 


SECCIÔ  DE  CIENCIES 

Arxius.  Any  I,  fascicles  I,  II  i  III,  cada  un   ...     .     4 
»  II,  fascicles  I,  II  i  ÏII,  cada  un    ...     .     4 

Flora  de  Catalunya,  per  J.  Cadevall  i  Angel  Sallent. 

Fascicle   1 5 

»        II 5 

Treballs  de  la  Socictat  de  Biologla,  publicats  sota  la 
direcciô  d'A.  Pi  Sunyer.  Volum  I,  1913 10 


BIBLIOTECA  DE  CATALUNYA 

Butlletl  de  la  Biblioteca  de  Catalunya. 

Any  I,  nûm.  i  (gener-abril) 1*50 

nùm.  2  (maig-agost) 3 

En  premsa: 

«Diccionari  Aguilô»  Fascicle  IL 

L'Inchlesta  del  San  GraaI. 

El  Gènesi,  traducciô  de  l'hébreu  per  Mn.  Frédéric 
Clascar. 

En  preparaciô  : 

Vocabulari  Ortogràfic  de  la  LIengua  Catalana. 

Sobre  la  musicalitat  del  català,  Estudi  psicolôgico-lin- 
gûistic  de  E.  Waiblinger. 


Rcvisiô  de  Fonctica  Catalana,  de  P.  Barnils. 

Problèmes  Fonolôgics  del  Català,  de  P.  Barnils. 

La  LIengua  en  la  Crônica  del  Rci  En  Jaume,  estudis 
filolôgics  de  M.  de  Montoliu. 

La  frontcra  catalane. aragoncsa,  II,  de  Antoni  Griera. 

Crestomatfa  Catalana,  de  R.  d'ALÔs. 

RccuH  de  Documents  de  l'època  comtal,  de  F.  Mar- 

TORELL. 

Ediciô  critica  de  les  obrcs  de  Bernât  Metgc,  de  Ll.  Ni- 

COLAU. 


La  BIblla  Catalana,  treta  de  les  antigues  versions  dels 
segles  XIV.*  i  xv.^  per  Ramôn  d'Alôs. 

Volum  li  —  Gènesi,   Exode,  Levltic  Nombres,  Deutero- 
nomi  i  Josuè.  (Text  de  Londres.) 

Els  Segells  Catalans,  per  Ferrân  de  Segarra. 

Itinerari  del  Rei  en  Jaume  el  Conqueridor,  per  J.  Mi- 

RET  I  Sans. 

Crànica  dels  Comtes  de  Barcelona  i  dels  Reis  d'Aragô, 

per  L.  Barrau-Dihigo  i  J.  Massô  Torrents. 

Malacologfa  de  Catalunya,  per  Artur  Bofill  Poch  i 
J.  de  Chîa. 


1rs  <>^ 


MÛU 


.fû 


I, 


j    BiNDING  L'cr  MAfil     1980 


N 


PC  Arteaga  y  Pereira,  José  Maria 

3829  Textes  cataltns  avec  leur 

A77  transcription  phonétique 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET  1^ 


UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


\